L’escultura d’època romànica a Catalunya
Els estudis sobre bona part de l’escultura catalana d’època romànica han anat estretament lligats, com no podia ser d’altra manera, als de l’arquitectura. El panorama historiogràfic que aquí es presenta s’estructura a partir d’una sèrie de temes rellevants que al nostre entendre han marcat les recer...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat de Lleida (UdL) |
| Repositorio: | Repositori Obert UdL |
| OAI Identifier: | oai:repositori.udl.cat:10459.1/469700 |
| Acceso en línea: | https://doi.org/10.2436/20.1000.01.204 https://hdl.handle.net/10459.1/469700 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Escultura Romànic Historiografia Iconografia Obres disgregades i disperses |
| Sumario: | Els estudis sobre bona part de l’escultura catalana d’època romànica han anat estretament lligats, com no podia ser d’altra manera, als de l’arquitectura. El panorama historiogràfic que aquí es presenta s’estructura a partir d’una sèrie de temes rellevants que al nostre entendre han marcat les recerques, sobretot de l’escultura que anomenem arquitectònica: el segle xi i els inicis de la decoració escultòrica de l’església, en pedra però també en estuc; el coneixement que tenim sobre els materials utilitzats i reutilitzats, així com sobre aspectes dels processos de treball dels tallers; la creació historiogràfica de suposats mestres, que ha intentat ordenar un panorama absent de noms d’artistes; el programa iconogràfic en el seu context; i la realitat de molts conjunts escultòrics que en un moment determinat van ser espoliats o desmuntats i que es conserven dispersos i descontextualitzats. S’acaba amb un apartat dedicat al mobiliari. |
|---|