Mortalitat i fractura proximal de fèmur a pacients ancians. Estudi sobre les causes específiques de mort i aspectes diferencials dels pacients de més de 95 anys
En aquest estudi volem descriure les causes de mort en pacients que han tingut una fractura de maluc durant els dos primers anys després de la fractura i també els factors de risc d’aquesta mortalitat, comparant les característiques basals dels pacients sobrevisquents i els no sobrevisquents. Volem...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/674949 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/674949 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Fractura de maluc Fractura de cadera Hip fracture Geriatria Geriatría Geriatrics Osteoporosi Osteoporosis Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | En aquest estudi volem descriure les causes de mort en pacients que han tingut una fractura de maluc durant els dos primers anys després de la fractura i també els factors de risc d’aquesta mortalitat, comparant les característiques basals dels pacients sobrevisquents i els no sobrevisquents. Volem descriure les característiques clíniques, els resultats i la mortalitat acumulada dels pacients majors de 95 anys que han tingut una fractura proximal de fèmur i també comparar si existeixen diferències entre el grup de persones sense malalties relacionades amb l’edat, escapers, amb els que sí que en tenen delayers i survivors. Entre Desembre del 2009 i Setembre del 2015 van ingressar 2909 pacients al servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia amb el diagnòstic de fractura de maluc. En la revisió retrospectiva amb un seguiment de dos anys després de l’alta, es van poder obtener les dades de 2788 (95,8%) pacients. D’aquests pacients, 911 (32,7%) van morir. Les principals causes de mort van ser: les malalties respiratòries 182 pacients (19,9%), les malalties del sistema circulatori 146 pacients (16%) i les demències 126 pacients (13,9%). Les pneumònies per aspiració van representar un 7,1% de la mortalitat total i al menys un 7,9% dels pacients van morir per causes relacionades amb la fragilitat, en el context d’una davallada funcional. Es van trobar com a factors predictors de mortalitat durant els dos primers anys: edat mitja avançada (p<0.001, HR 1,041), sexe masculí (p<0.001, HR 1,678), índex de Barthel baix (p<0.001, HR 0.989), índex Charlson alt (p<0.001, HR 1.201), hemoglobina a l’ingrés baixa (p<0.001, HR 0.992), albúmina a l’ingrés baixa ( p<0.001, HR 0.958), major freqüència de delirium (p<0.001, HR 1.493) i major freqüència d’altres complicacions mèdiques (p<0.001, HR 1.597). En les dates anteriorment indicades van ingresar 200 pacients majors de 95 anys. Hi havia 15 (7,5%) pacients sense malalties prèvies relacionades amb l’edat. Un 86% va tenir algun tipus de complicació durant l’ingrés, les més freqüents van ser la transfusió (59,5%) i el delirium (33,5%). La mortalitat intrahospitalària va ser d’un 12,5%, a l’any del 50,5% i als dos anys del 64,3%. Comparat amb els pacients amb malalties relacionades amb l’edat, els pacients escaper tenien una menor comorbilitat (0,20 vs 1,20, p <0,001), un índex de Barthel més alt (76,67 vs 62,05, p=0,010), prenien menys fàrmacs (2,13 vs 5,33, p <0,001), residien amb més freqüència al domicili (86,7% vs 53,5%, p=0,010), l’estada hospitalària (10,80 vs 13,84, p=0,022) i l’espera quirúrgica (2,60 vs 3,95, p=0,022) van ser més curtes i van requerir una derivació a CSS per a rehabilitació amb major freqüència (78,6% vs 37,9%, p=0,004). Tot i que els pacients sense malalties relacionades amb l’edat tenien unes condicions més favorables d’entrada, no es van trobar diferències significatives en el nombre de complicacions ni en la mortalitat durant l’ingrés. Tampoc es van trobar diferències en la mortalitat acumulada. En els pacients que han tingut una fractura de maluc cal posar emfasi no només en la prevenció de caigudes i d’osteoporosi, com ja es sabut, però també en la prevenció de les pneumònies i de la fragilitat. Cal cercar activament la disfàgia per a evitar pneumònies per aspiració. Els pacients amb major risc de mortalitat són els que tenen pitjors condicions a l’ingrés. Els pacients escaper tenen millors característiques basals i resultats durant l’ingrés. Tanmateix no s’observen diferències en el nombre de complicacions intrahospitalàries, mortalitat intrahospitalària ni mortalitat acumulada, respecte a pacients que ja tenien malalties relacionades amb l’edat. |
|---|