| Sumario: | Les crisis matrimonials i les ruptures de les parelles de fet, més enllà d'incidir en les relacions personals afectives i econòmiques dels cònjuges o convivents, comporten el trencament de la família i, amb això, l'afectació de la resta de les persones amb les que conviuen, especialment els fills i filles menors d'edat o majors d'edat econòmicament dependents. Una aproximació al dret vigent evidencia que les normes de caire substantiu i processal que regulen les crisis matrimonials no responen a l'interès de la persona menor, sinó que donen resposta als interessos contraposats de les parts, que són les persones adultes. És per això que cal replantejar alguns aspectes del dret matrimonial des de la perspectiva de l'interès més digne de protecció, que és el dels nens, nenes i adolescents. I, alhora, cal dissenyar i implementar els processos de família de manera que es centrin en el que realment necessiten els infants i adolescents, per tractar de protegir el seu benestar i atendre a les seves necessitats reals, situant-los com a nucli essencial, preservant-los del conflicte -en la mesura que sigui possible-; però també escoltant-los. Aquest estudi respon a la finalitat de reduir l'impacte negatiu que les crisis de parella tenen, ara com ara, sobre els fills i filles menors. Planteja propostes de reforma legislativa a fi i efecte de millorar l'administració de justícia en l'àmbit dels procediments matrimonials i garantir la tutela judicial efectiva dels nens, nenes i adolescents.
|
|---|
