Relació estructura-funció de les proteïnes implicades en la leucoencefalopatia megalencefàlica amb quists subcorticals

[cat] La Leucoencefalopatia Megalencefàlica amb Quists subcorticals (de l’anglès Megalencephalic Leukoencephalopathy with subcortical Cysts, MLC) és un tipus rar de leucodistròfia caracteritzada per la presència de vacuoles en la substància blanca del sistema nerviós. Es suggereix que la patogènesi...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Xicoy Espaulella, Efren
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2021
País:España
Institución:Universidad de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de la UB
OAI Identifier:oai:diposit.ub.edu:2445/190122
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/190122
http://hdl.handle.net/10803/675770
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Malalties cerebrals
Proteòmica
Astròcits
Membranes cel·lulars
Ciències de la salut
Brain diseases
Proteomics
Astrocytes
Cell membranes
Medical sciences
Descripción
Sumario:[cat] La Leucoencefalopatia Megalencefàlica amb Quists subcorticals (de l’anglès Megalencephalic Leukoencephalopathy with subcortical Cysts, MLC) és un tipus rar de leucodistròfia caracteritzada per la presència de vacuoles en la substància blanca del sistema nerviós. Es suggereix que la patogènesi de la malaltia és causada pel mal funcionament de les cèl·lules glials en el control de la homeòstasi iònica i el fluid cerebral. Els gens responsables de la malaltia són MLC1 i GLIALCAM que codifiquen per dues proteïnes que reben el mateix nom i que actualment es desconeix la seva funció biològica i la seva estructura. Ambdues proteïnes formen un complex a la membrana plasmàtica que s’expressa principalment en els astròcits que envolten la barrera hematoencefàlica i a la glia de Bergmann del cerebel. Es coneix que aquest complex regula de manera directa a varis canals iònics i transportadors involucrats en el control del flux de ions i de l’aigua en les cèl·lules glials, afectant la seva localització i funció; i indirectament a través de vies de senyalització. El principal objectiu d’aquesta Tesi és augmentar el coneixement estructural d’ambdues proteïnes amb la finalitat d’entendre la seva funció biològica i el mecanisme patològic de la malaltia.