Llum de Banda Estreta en lesions premalignes i malignes de cap i coll. Utilitat i reproductibilitat de la tècnica
[cat] El carcinoma escatós de cap i coll (CECC) és el tipus histològic més comú en les neoplàsies de cap i coll. El 60% dels pacients amb CECC es diagnostiquen en un estadi avançat, fet que empitjora el pronòstic. La taxa de supervivència en tumors en estadi avançat es manté al voltant del 50%. Aque...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/145407 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/145407 http://hdl.handle.net/10803/667981 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Càncer de coll Càncer de cap Neck cancer Head cancer |
| Sumario: | [cat] El carcinoma escatós de cap i coll (CECC) és el tipus histològic més comú en les neoplàsies de cap i coll. El 60% dels pacients amb CECC es diagnostiquen en un estadi avançat, fet que empitjora el pronòstic. La taxa de supervivència en tumors en estadi avançat es manté al voltant del 50%. Aquestes són xifres similars a les de fa 30 anys. A l’any 2000 Hanahan et al. van descriure les sis característiques o capacitats biològiques adquirides del càncer, una d’elles era la capacitat de Neoangiogènesi i en base a aquesta característica i a la necessitat de detecció precoç del càncer es va desenvolupar la Llum de Banda Estreta (LBE). La LBE és una tecnologia que fa servir filtres òptics en la llum blanca (LB) i selecciona només 415 nm (llum blava) i 540 nm (llum verda), les dues longituds d’ona que absorbeix l’hemoglobina. La hipòtesi principal és que la tècnica endoscòpica LBE és una tècnica fiable que millora la capacitat diagnòstica i de seguiment de lesions malignes i premalignes de cap i coll. Els objectius primaris són determinar el valor de la LBE en el diagnòstic i seguiment de lesions malignes i premalignes de cap i coll i avaluar la consistència de la tècnica LBE mitjançant l’estudi de la concordança inter i intraobservador en la valoració de lesions de cap i coll. Per tal d’assolir aquest objectiu es van realitzar tres estudis amb els següents materials i mètodes. En el primer estudi es van avaluar quatre-centes vuitanta lesions amb endoscòpia amb LB i LBE previ a realitzar biòpsia/exèresi de la lesió. Per altra banda es va realitzar seguiment de cent cinquanta-una lesions sense biòpsia. Es va calcular la supervivència lliure de malaltia i es va analitzar la corba d’aprenentatge. En el segon estudi es van avaluar cinc-centes trenta lesions de cap i coll amb LB seguit de LBE. Posteriorment es va realitzar una biòpsia i es van estudiar els falsos positius i falsos negatius de la tècnica. En el tercer estudi es van recollir vuitanta-set imatges de lesions de cap i coll amb LB i LBE. Un grup de 3 otorrinolaringòlegs experimentats i un de 3 estudiants de medicina van avaluar les imatges després d’una breu formació. No se’ls va proporcionar informació addicional dels pacients. A les tres setmanes es va repetir el mateix protocol. Es va calcular la concordança inter i intraobservador amb l’índex kappa. Els resultats derivats dels tres estudis són: la precisió diagnòstica global va millorar de 74.1% amb LB a 88.9% amb LBE. Aquesta millora era rellevant en totes les sublocalitzacions. La precisió del LBE augmentava de manera significativa amb l’experiència (àrea sota la corba de >0.9). Després d’un seguiment de 25 mesos, 14 de 151 lesions (9,3%) van progressar a carcinoma. La taxa de supervivència lliure de carcinoma eren significativament diferents entre les lesions considerades benignes/displàsia lleu versus aquelles que es presentaven com displàsia moderada/severa (88,9% vs 73.5%; P = 0,018). Els falsos negatius (7,36%) estaven representats per carcinomes escatosos submucosos i tumors no escatosos. Entre les 25 lesions no escatoses el 72% no mostrava cap patró vascular sospitós amb LBE. Els falsos positius (6,04%) eren sobretot canvis mucosos post RDT, úlceres i infeccions. Pel que fa als papil·lomes la precisió diagnòstica arribava als 95,32%, tot i que aquells casos amb displàsia eren difícils de distingir del CECC. La concordança intraobservador amb LBE era substancial (κ = 0,62), millor que amb LB sola que era moderada (κ =0,57) en ambdós grups. La concordança interobservador era moderada amb LB (κ = 0,58) i substancial amb LBE (κ = 0,63). Ambdós grups van millorar la concordança intraobservador i interobservador amb la implementació de la LBE. Les conclusions generals d’aquesta tesi doctoral són que la LBE va proporcionar una millor precisió que la LB i mostrava gran utilitat en el seguiment de lesions premalignes. Que la LBE associada a la LB millora la precisió diagnòstica però no totes les lesions es poden avaluar amb els patrons definits fins ara. Una anamnesi precisa és obligatòria, perquè, en alguns casos, pot ser més rellevant que el patró LBE. I, finalment, que la concordança intra i interobservador de la LBE per l’avaluació de lesions de cap i coll és substancial i millora els resultats de la LB aïllada tant en professionals com en estudiants. |
|---|