Modelación numérica del flujo en el acuífero kárstico del Macizo de Garraf (Barcelona)
El massís kàrstic del Garraf, situat al sud-oest de la ciutat de Barcelona i al costat de la costa mediterrània, forma part del domini estructural de la Serralada Litoral Catalana. Està constituït principalment per seqüències carbonatades juràssiques i cretàciques intensament fracturades i discordan...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/431610 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2117/431610 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Sedimentology Hydrology, Karst Finite differences Garraf karst acuífero kárstico modelación numérica recarga difusa Sedimentologia Garraf, Massís de (Catalunya) Hidrologia càrstica Diferències finites Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Geologia::Hidrologia |
| Resumo: | El massís kàrstic del Garraf, situat al sud-oest de la ciutat de Barcelona i al costat de la costa mediterrània, forma part del domini estructural de la Serralada Litoral Catalana. Està constituït principalment per seqüències carbonatades juràssiques i cretàciques intensament fracturades i discordants sobre un basament triàsic i paleozoic, cobertes parcialment per dipòsits miocènics i quaternaris. Es troba afectat per un sistema estructural de falles i fractures associat a l'orogènia alpina, amb una orientació predominant cap al NE-SO i NO-SE, que afavoreixen el desenvolupament d'un karst complex i heterogeni. El sistema presenta un flux subterrani localitzat en direcció NE-SO que descarrega cap a la costa mediterrània des de les seqüències carbonatades, i presenta una descàrrega menor cap a la vall del Llobregat a través de les fàcies triàsiques. La depressió miocènica de Sant Pere de Ribes actua com una barrera hidràulica que reté el flux provinent del sector oriental del massís. La recàrrega subterrània prové principalment de la infiltració directa de la precipitació, les filtracions de l'embassament del Foix i, en menor mesura, de les aportacions laterals regionals des de la depressió del Penedès. Mitjançant el mètode APLIS modificat, s’ha estimat una recàrrega mitjana anual de 230,30 mm, que representa el 42,20% de la precipitació total, amb taxes més altes en zones fracturades i d'infiltració preferencial. A partir d'un model geològic implícit, s’ha desenvolupat un model numèric de flux subterrani mitjançant el mètode de diferències finites i un enfocament de medi porós equivalent, calibrat en règim estacionari i transitori per al període 2000-2024. El model reprodueix adequadament la dinàmica regional del sistema hidrogeològic, tot i que presenta limitacions per simular comportaments locals específics. |
|---|