Observació sistemàtica de la l'interacció primerenca: Els intercanvis comunicatius i lingüístiques en díades mare-bebé
[cat] Des d'una perspectiva sociocultural i pragmàtica del desenvolupament, la comunicació i el llenguatge s'expliquen a partir de la interdependència entre les capacitats cognitives i d'aprenentatge de l'infant i les ajudes i oportunitats que aporta l'entorn sociocultural....
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2008 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/42721 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/42721 http://www.tdx.cat/TDX-0401109-112659 http://hdl.handle.net/10803/2654 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Adquisició del llenguatge Mares i fills Language acquisition Mother and child |
| Sumario: | [cat] Des d'una perspectiva sociocultural i pragmàtica del desenvolupament, la comunicació i el llenguatge s'expliquen a partir de la interdependència entre les capacitats cognitives i d'aprenentatge de l'infant i les ajudes i oportunitats que aporta l'entorn sociocultural. La investigació realitzada va tindre com a principal objectiu analitzar mitjançant la metodologia observacional els intercanvis comunicatius i lingüístics que es produeixen entre díades mare-infant durant el segon semestre de vida, per tal d'identificar patrons comportamentals estables i les seues característiques en díades adult-infant. Es va realitzar un disseny d'estudi de casos avaluatiu de baixa intensitat LAG-LOG tot aplicant-lo al context natural. Els participants experimentals van estar quatre díades mare-infant de desenvolupament normal, les edats d'aquests últims oscil.laven entre 6 i 9 mesos d'edat quan es van començar les gravacions. Com a instrument de registre es va elaborar un format de camp amb un total de nou eixos com ara, Estat emocional, Postura, Participació en la comunicació i Producció comunicativa, referits als infants i Manifestacions emocionals, Estratègies de gestió comunicativa, Recursos comunicatius emprats, Contingut del llenguatge i Estratègies impulsores del desenvolupament de la comunicació i el llenguatge, pertanyents a les mares. Aquests eixos van agrupar tot un seguit d'unitats comportamentals amb diferents nivells de concreció. El programa informàtic d'anàlisi de la interacción GSEQ de Bakeman i Quera*, ens va permetre en l'anàlisi més molecular identificar patrons interactius i valorar la seua conformació com ara, l'actuació contingent de les díades o la pressa d'iniciativa dels infants. L'anàlisi més molar, va fer emergir patrons interactius comunicatius i lingüístics on les mares utilitzen estratègies com la sobreinterpretació o la imitació i, els infants, van augmentant la freqüència del seu comportament verbal. *Bakeman, R. i Quera, V. (1995). Analysing interaction: Sequential analysis with SDIS and GSEQ. New York: Cambridge University Press. (Ed. cast.: Análisis de la interacción: Análisis secuencial con SDIS y GSEQ. Madrid: Ra-Ma, 1996). En acabar, l'anàlisi global va fer explícit que una agrupación d'unitats d'observació facilita el procés per la correspondència entre els resultats. És a dir, l'anàlisi d'un nombre inferior d'unitats formades per la reagrupació de diferents comportaments ens ha permet obtindre els mateixos resultats esmentats als anteriors nivells. A partir d'aquests resultats i en un primer intent de definir la qualitat interactiva a partir de la conformació dels patrons interactius, s'estableix una classificació que va des d'una interacción comunicativa i lingüística Óptima fins a Desajustada passant per l'Eficaç i la Correcta. |
|---|