De la dissidència de la norma a la norma de la dissidència. Estudi de les trajectòries de subjectivació en joves de l’Assemblea de Joves del Poblenou (BCN)
En un context marcat per la intensificació de les relacions que vivim, i en la diversitat d’identitats, actituds i emocions que experimentem quotidianament, els modes de socialització i de subjectivació de les persones es tornen cada cop més complexes i pertorbables. Des d’aquest context de partida,...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/400204 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/400204 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Subjectivitat Subjectividad Subjectivity Moviments socials Movimientos sociales Social moviments Joventut Juventud Youth Ciències Socials 316 |
| Sumario: | En un context marcat per la intensificació de les relacions que vivim, i en la diversitat d’identitats, actituds i emocions que experimentem quotidianament, els modes de socialització i de subjectivació de les persones es tornen cada cop més complexes i pertorbables. Des d’aquest context de partida, aquesta recerca s’ubica en el marc d’una crisi financera global del capitalisme, que a l’Estat espanyol a partir del 2008 va desencadenar un període de crisi a tots els nivells socials. Una crisi de legitimitat de l’ordre social establert i de les relacions de poder que el sustenten: econòmiques, polítiques i patriarcals. Des d’aquesta tesi doctoral s’analitzen les trajectòries de joves dissidents a aquest ordre des d’una perspectiva socioconstruccionista i partint de les contribucions sociològiques sobre l’acció col·lectiva, els moviments socials i la joventut. Concretament, l’exploració empírica parteix de l’estudi de cas d’un col·lectiu de dissidència política com és l’Assemblea de Joves del Poblenou (Barcelona), un col·lectiu que s’ubica en el moviment sociopolític de l’esquerra independentista i anticapitalista, en el marc del període 2011-2016. Un període marcat tant per les mobilitzacions contràries a l’ordre hegemònic com per la generació i articulació d’una dissidència contra-hegemònica.La tesi parteix de la descripció i anàlisi de la dissidència política practicada pel grup per abordar en segona instància les pròpies trajectòries de subjectivació de les seves membres. Amb aquesta finalitat, la tesi dóna compte de cinc objectius específics: identificar característiques socials de procedència comunes en les integrants del grup; identificar els límits i les influències que exerceix el grup en les seves trajectòries; identificar la vivència de situacions d’impacte; i de resiliència en la quotidianitat que implica la pràctica de la dissidència política; i identificar les diferents trajectòries de dissidència en funció de l’edat de joventut i de la vinculació amb el grup. Cinc àmbits d’anàlisi travessats per la comprensió que tota “dissidència de la norma” implica inevitablement l’establiment d’una “norma de la dissidència”.Així doncs, l’anàlisi de la dissidència política juvenil s’ha centrat en el context d’entrada al col·lectiu, la implicació en aquest i la participació en la constitució de les normes dissidents. Finalment, en relació a les trajectòries de subjectivació, des de la tesi s’analitzen les diferents tensions dialèctiques entre ortodòxia i heterodòxia dins el propi grup i en vers els altres grups d’acció articulatòria. Unes tensions que tradicionalment s’han abordat en termes estrictament polítics, normatius o estratègics, però en cap cas en termes de subjectivació i amb totes les seves implicacions (simbòliques, identitàries, afectives i emocionals). |
|---|