Advances in immune monitoring in kidney transplantation

El trasplantament renal (TR) és la millor estratègia terapèutica pels pacients amb malaltia renal crònica, i té l’objectiu de proporcionar una funció renal estable a llarg termini. Malgrat això, la supervivència de l’empelt renal és limitada en el temps, i el desenvolupament de rebuig mediat per ant...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Llinàs Mallol, Laura
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2021
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/674423
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/674423
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Medicina
Medicine
Nefrologia
Nefrología
Nephrology
Trasplantament
Trasplante
Transplantation
Ciències de la Salut
00
Descripción
Sumario:El trasplantament renal (TR) és la millor estratègia terapèutica pels pacients amb malaltia renal crònica, i té l’objectiu de proporcionar una funció renal estable a llarg termini. Malgrat això, la supervivència de l’empelt renal és limitada en el temps, i el desenvolupament de rebuig mediat per anticossos (RMA) és una causa prevalent de pèrdua de l’empelt renal. La detecció d’anticossos dirigits a antígens HLA presents en el donant (HLA-ADS) s’ha associat clàssicament al RMA. Malgrat això, existeixen casos de RMA en els quals els HLA-ADS no són detectables, el que suggereix que altres mecanismes de dany també podrien ser rellevants. L’ús de fàrmacs immunosupressors té com a objectiu la prevenció del rebuig immunològic de l’empelt, però el seu ús pot associar-se amb el desenvolupament d’efectes secundaris. Per això, els canvis en la pauta immunosupressora són freqüents, però el seu impacte en la distribució de poblacions limfocitàries en sang perifèrica i el desenvolupament de HLA-ADS no ha sigut ben estudiat encara. L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral és avaluar si la monitorització immunològica de receptors de TR, en un esforç integratiu que inclogui l’anàlisi dels anticossos HLA i no HLA, les incompatibilitats per epítops HLA i les poblacions limfocitàries en sang perifèrica, permet definir millor el seu risc immunològic. En els primers dos estudis, es van avaluar dos canvis de pauta immunosupressora: la retirada d’esteroides (RE) i la conversió a inhibidors de mTOR (C-imTOR). Ambdues estratègies es van mostrar eficaces considerant la funció renal de l’empelt i la prevenció del desenvolupament de HLA-ADS, i van provocar una redistribució significativa de poblacions limfocitàries en sang perifèrica. La RE va impactar principalment a les subpoblacions de cèl·lules B, mentre que la C-imTOR ho va fer a les subpoblacions de cèl·lules NK. En el tercer estudi, ens vam proposar analitzar el paper dels anticossos HLA i no HLA i l’anàlisi de les incompatibilitats per epítops HLA en el desenvolupament de RMA. Gairebé un terç dels TR amb RMA no van mostrar HLA-ADS, però cap anticòs no HLA es va associar amb aquests casos. Aquests TR van mostrar menor nombre d’incompatibilitats per epítops HLA de classe II comparats amb els TR amb RMA i HLA-ADS, contradient la possibilitat que en aquests casos hi hagi HLA-ADS no detectats. La detecció d’anticossos dirigits al receptor-1 de la angiotensina-II abans del trasplantament es va associar amb el desenvolupament de RMA en presència de HLA-ADS, suggerint que els HLA-ADS i els anticossos dirigits al receptor-1 de la angiotensina-II poden funcionar de manera sinèrgica. Finalment, l’anàlisi de les incompatibilitats per epítops HLA va ser més eficaç que l’anàlisi clàssic d’incompatibilitats per antígens HLA per a predir el desenvolupament de HLA-ADS de novo. En conclusió, els resultats d’aquesta tesi doctoral corroboren que la monitorització immunològica en receptors de TR és eficaç per tal d’estratificar millor el seu risc immunològic.

Similares en LA Referencia