Dietary habits, microbiome profiling and bacterial isolation
El microbioma intestinal humà és un biomarcador dinàmic influenciat per la dieta, l'estil de vida i els factors ambientals. Esta tesi doctoral, basada en el reclutament longitudinal de 1.017 voluntaris sans espanyols i l'ús de seqüenciació metagenómica shotgun, representa un dels estudis m...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:324159 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/324159 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Microbiota Microbiome Dieta Diet Ciències de la Salut |
| Sumario: | El microbioma intestinal humà és un biomarcador dinàmic influenciat per la dieta, l'estil de vida i els factors ambientals. Esta tesi doctoral, basada en el reclutament longitudinal de 1.017 voluntaris sans espanyols i l'ús de seqüenciació metagenómica shotgun, representa un dels estudis més amplis a Espanya que exploren la relació entre la dieta i el microbioma a nivell funcional i d'espècies. L'estudi demostra que seguir dietes diverses i d'alta qualitat, riques en verdures, fruites, llegums, cereals integrals, fruita seca i llavors, es van correlacionar amb una major diversitat bacteriana i un perfil microbià distint a l'associat amb malalties inflamatòries intestinals. Este patró dietètic es relaciona amb un augment d'espècies bacterianes beneficioses com Akkermansia muciniphila, reconeguda per les seues propietats metabòliques protectores, al mateix temps que reduïx l'abundància d'espècies com Flavonifractor plautii, un bacteri degradador de flavonoides vinculada a una dieta de baixa qualitat, i Ruminococcus torques, un bacteri degradador de mucina que pot comprometre la barrera intestinal. L'anàlisi multifactorial va revelar que, més enllà de la dieta, factors com el tabaquisme, un major índex de massa corporal, residir a la regió mediterrània i freqüència de deposicions extremes es van associar amb una reducció en la diversitat bacteriana. Per contra, una major edat es va correlacionar tant amb millors hàbits dietètics com amb una major diversitat microbiana, i les dones van mostrar patrons dietètics més saludables. Malgrat la tradició mediterrània present a Espanya, l'adherència a la dieta mediterrània tradicional va ser baixa (puntuació mitjana del aMED: 4.0/9.0), la qual cosa reflectix una transició progressiva cap a patrons occidentals. Només es van complir tres dels dotze objectius dietètics proposats per la Global Burden of Disease Study: consum de verdures, fruites i fibra. L'exploració del micobioma mitjançant protocols d'enriquiment va mostrar associacions limitades amb patrons dietètics i bacterians, identificant Saccharomyces cerevisiae com l'espècie fúngica més prevalent. La culturómica no dirigida en mostres seleccionades va permetre aïllar 27 espècies bacterianes diferents, incloses Bifidobacterium animalis i Bacteroides uniformis. Encara que es requerix una major optimització per a espècies extremadament sensibles a l'oxigen com Faecalibacterium prausnitzii, esta tècnica recolza futurs estudis mecanístics. Este projecte també va integrar la ciència ciutadana mitjançant informes personalitzats i difusió en accés obert, fomentant el compromís de la ciutadania i la democratització del coneixement científic. En conjunt, estes troballes posen de manifest la necessitat d'enfocaments holístics i personalitzats que integren la dieta, l'estil de vida i el context individual en la investigació del microbioma. |
|---|