Modulació farmacològica de l'oleoil-estrona sobre la ingesta i la composició corporal
[cat] La finalitat d'aquest treball ha estat continuar caracteritzant els efectes aprimadors de l'oleoïl-estrona (OE), aprofundint en el coneixement del seu mecanisme d'acció, i de com els seus efectes sobre la ingesta, la composició corporal i la millora de la sensibilitat a la insul...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2007 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/42503 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/42503 http://www.tdx.cat/TDX-0220108-095506 http://hdl.handle.net/10803/2439 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Obesitat Oleat d'estrona Insulina Aprimament Metabolisme energètic Obesity Oleoyl-estrone Insulin Weight loss Energy metabolism |
| Sumario: | [cat] La finalitat d'aquest treball ha estat continuar caracteritzant els efectes aprimadors de l'oleoïl-estrona (OE), aprofundint en el coneixement del seu mecanisme d'acció, i de com els seus efectes sobre la ingesta, la composició corporal i la millora de la sensibilitat a la insulina, poden ser modulats al ser combinada amb altres fàrmacs, comprovant especialment la seguretat d'aquestes combinacions. El nostre grup de treball, basant-se en el model homeostàtic postulat per Kennedy per explicar la complexitat dels mecanismes de regulació del pes corporal, va descobrir l'oleoïl-estrona, una molècula que indueix una pèrdua de pes de manera dosi depenent deguda a la disminució de la ingestió d'aliment mantenint la despesa energètica i facilitant així la mobilització de greixos. L'OE va ser proposada com a possible senyal ponderòstat i com a possible base d'una teràpia farmacològica per a l'obesitat. En un primer objectiu es pretenia demostrar si els efectes de la OE sobre el balanç energètic eren mitjançats a través dels receptors d'estrògens, pel que es va realitzar un estudi en el que s'administrava un ampli rang de dosis d'estrona lliure comprovant la diferència d'efectes metabòlics existents entre aquesta i l'OE. Continuant amb la mateixa línia, es va realitzar una administració conjunta de l'OE amb el tamoxifè, un antagonista dels receptors d'estrògens àmpliament utilitzat, el que ens permetria confirmar que el tamoxifè no evita els efectes aprimadors de l'OE, suggerint que el bloqueig d'aquests receptors no impedeix l'acció de l'OE, i per tant, que aquesta no actua a través de les vies estrogèniques. En un segon objectiu es va combinar l'OE amb altres agents aprimadors (sibutramina, dexfenfluramina, fentermina, un agonista dels receptors beta-3-adrenèrgics (CL316,243), i rimonabant), fet que ens va permetre caracteritzar una possible teràpia farmacològica combinada efectiva i segura per al tractament de l'obesitat i aproximar-nos de manera indirecta al coneixement del mecanisme d'acció de l'OE. En un tercer objectiu, mitjançant la combinació de l'OE amb la rosiglitazona es va estudiar els mecanismes a través dels quals aquests dos compostos milloren la sensibilitat a la insulina. Malgrat que la rosiglitazona i l'OE presenten efectes metabòlics pràcticament oposats, la seva combinació es presenta con una bona alternativa per al tractament de la diabetis mellitus de tipus 2 en els pacients que presenten obesitat. Finalment, per tal d'aprofundir en els efectes moduladors de l'OE sobre la ingesta, es van analitzar els efectes d'aquesta sobre l'expressió dels principals pèptids gastrointestinals que regulen la ingestió d'aliments a curt termini. Es va comprovar com l'administració d'OE provoca una ràpida i marcada inhibició de l'expressió del pèptid orexigènic ghrelina, amb efectes pràcticament nuls sobre l'expressió dels pèptids anorexigènics CCK, PYY i GLP-1. |
|---|