Presència de la filosofia aristotèlica en l'obra de C.S. Lewis

C.S. Lewis és un autor generalment interpretat dins un corrent platònic o neoplatònic tant pel que fa als seus textos narratius com als assagístics. El que planteja aquesta tesi és una altra presentació. És a dir, se li dóna la volta perquè aparegui en tant que aristotèlic. Hi ha molts elements per...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Badrines Passani, Francesc
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2009
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/1757
Acceso en línea:http://www.tdx.cat/TDX-1104109-121153
http://hdl.handle.net/10803/1757
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Relativisme epistemològic
Moral objectiva
Acte (Filosofia)
Aristotelisme
Aristòtil
Clive Staples Lewis (1898-1963)
Ciències Humanes i Socials
14
Descripción
Sumario:C.S. Lewis és un autor generalment interpretat dins un corrent platònic o neoplatònic tant pel que fa als seus textos narratius com als assagístics. El que planteja aquesta tesi és una altra presentació. És a dir, se li dóna la volta perquè aparegui en tant que aristotèlic. Hi ha molts elements per sostenir aquesta posició, i aquí s'analitzen amb una remissió contínua a textos d'Aristòtil i a la seva filosofia. Tanmateix, abans d'entrar en matèria hi ha una biografia esquemàtica de Lewis per posar en context el lector.<br/><br/>Així, els quatre punts fonamentals de l'aristotelisme de Lewis són:<br/><br/>1. L'assumpció de la doctrina de l'acte d'Aristòtil. Aquí la divisió és triple: l'acte com a moviment, l'acte com a forma i l'acte com a operació.<br/><br/>2. La interpretació de l'acte com a acció política. Aquesta part té una divisió doble: el bé com a acte polític i la perversió de la ciència en un cientisme que desemboca en totalitarisme polític.<br/><br/>3. L'acceptació del finalisme natural aristotèlic enfront de les doctrines materialistes. Es tracten les nocions de teleologisme, atzar, selecció natural i evolucionisme, entre d'altres.<br/><br/>4. L'enfrontament amb el relativisme contemporani mitjançant l'aristotelisme. Aquí trobem tres punts: la moral objectiva enfront del relativisme moral, el relativisme epistemològic i la filosofia futura, i la recuperació de l'humanisme clàssic.<br/><br/><br/>Tot i així, no convé oblidar que hi ha elements platònics innegables en les obres de Lewis, i s'analitzen en un apèndix de quatre punts:<br/><br/>1. Els elements estrictament narratius.<br/><br/>2. La dimensió espiritual o quarta dimensió.<br/><br/>3. La memòria i la reminiscència.<br/><br/>4. Les quatre virtuts cardinals d'arrel platònica.<br/><br/><br/>Finalment, s'analitza la repercussió de Lewis al món actual, gairebé mig segle després de la seva mort, sota tres punts:<br/><br/>1. Repercussió teològica. És la més estesa per motius religiosos.<br/><br/>2. Repercussió literària. No és massa profunda, malauradament.<br/><br/>3. Repercussió filosòfica i política. No ha estat gens analitzada, i d'aquí que s'hagi redactat un treball com aquest.