La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII). Demografia, societat i economia

[cat] La Batllia de Miravet fou un senyoriu de l’Orde de l’Hospital situat al sud de Catalunya que controlava un ampli espai des del riu Ebre fins a la frontera amb l’Aragó. Una zona estratègica i d’importants transformacions al llarg dels segles XVII i XVIII, marcada per episodis claus com l’expuls...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Cañabate Fortuño, Josep
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2019
País:España
Institución:Universidad de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de la UB
OAI Identifier:oai:diposit.ub.edu:2445/132871
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/132871
http://hdl.handle.net/10803/666814
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Miravet (Catalunya)
Senyories
Població
Capbreus
Miravet (Catalonia)
Manors
Population
Segle XVII-segle XVIII
17th century-18th century
id ES_168f19232de3ec6cc674fdba7c5e02bc
oai_identifier_str oai:diposit.ub.edu:2445/132871
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII). Demografia, societat i economia
title La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII). Demografia, societat i economia
spellingShingle La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII). Demografia, societat i economia
Cañabate Fortuño, Josep
Miravet (Catalunya)
Senyories
Població
Capbreus
Miravet (Catalonia)
Manors
Population
Segle XVII-segle XVIII
17th century-18th century
title_short La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII). Demografia, societat i economia
title_full La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII). Demografia, societat i economia
title_fullStr La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII). Demografia, societat i economia
title_full_unstemmed La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII). Demografia, societat i economia
title_sort La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII). Demografia, societat i economia
dc.creator.none.fl_str_mv Cañabate Fortuño, Josep
author Cañabate Fortuño, Josep
author_facet Cañabate Fortuño, Josep
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Dantí i Riu, Jaume, 1956-
Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
dc.subject.none.fl_str_mv Miravet (Catalunya)
Senyories
Població
Capbreus
Miravet (Catalonia)
Manors
Population
Segle XVII-segle XVIII
17th century-18th century
topic Miravet (Catalunya)
Senyories
Població
Capbreus
Miravet (Catalonia)
Manors
Population
Segle XVII-segle XVIII
17th century-18th century
description [cat] La Batllia de Miravet fou un senyoriu de l’Orde de l’Hospital situat al sud de Catalunya que controlava un ampli espai des del riu Ebre fins a la frontera amb l’Aragó. Una zona estratègica i d’importants transformacions al llarg dels segles XVII i XVIII, marcada per episodis claus com l’expulsió dels moriscos, les guerres de Segadors i Successió, i l’expansió del 1700 fins a l’ocupació napoleònica, fets que van modificar la seva població i estructura socioeconòmica. Amb el buidat dels fons parroquials, seguint la metodologia establerta, es mostra part de l’evolució demogràfica de la Batllia entre 1600 i 1820 a través de: la natalitat, la mortalitat adulta i infantil amb les seves crisis, la fecunditat, i la nupcialitat amb la tipologia de casaments i espais de procedència. Una evolució contrastada amb el buidat i estudi de xifres totals de població de fonts diverses com: censos, visites pastorals i altres recomptes preestadístics; sobre aquests s’ha comprovat la seva validesa a partir de la taxa de natalitat. Un buidat i anàlisi complert de fonts variades mai realitzat per aquesta zona. L’evolució de la població de la Batllia mostra una tendència estable al llarg del segle XVII marcada per l’expulsió dels moriscos, l’escassa incidència de la pesta de 1650, i les crisis generals causades per les guerres dels Segadors i de Successió. A partir de 1750 es mostra un desenvolupament positiu, amb un moviment a l’alça que genera un important augment d’habitants, que es troba entre els més destacats de Catalunya, i es paralitza a inicis del XIX amb noves crisis i la Guerra del Francès. Una evolució marcada per una estacionalitat recurrent, on les feines agrícoles i el clima influenciaven fortament el seu desenvolupament, amb una incidència cada cop menor dels preceptes religiosos. En els matrimonis la seva tipologia manté els esquemes majoritaris, on els casaments entre solters eren els més recurrents i només disminuïen en temps de guerres. La majoria dels esposos procedien d’un radi de proximitat, però en contrast amb altres zones de Catalunya, destaquen els nouvinguts aragonesos i valencians, per vinculació geogràfica, l’escàs volum de francesos, i l’alta presència de castellans i italians en alguns municipis en períodes bèl·lics. L’estudi socioeconòmic es basa en aquelles fonts del propi Orde de l’Hospital, especialment el buidat dels capbreus o altres reculls de rendes. Aquests han marcat l’anàlisi sobre la renda senyorial, les formes de propietat i hàbitat, i l’evolució de la producció. El senyor rebia un conjunt de drets i rendes que li garantien uns ingressos; aquests van anar a la baixa al llarg del segle XVII, a causa de les crisis i guerres, però van augmentar considerablement al llarg del XVIII gràcies a l’expansió demogràfica i econòmica del període. Un fet que també es corrobora en la propietat amb un augment de les terres confessades, la construcció de nous molins, forns i esglésies, a més de l’expansió dels nuclis urbans amb nous carrers i barris. La producció agrícola estava basada en la triada mediterrània; des del segle XVII l’olivera ja era un cultiu destacat, amb la presència de molins, i la vinya en espais més d’interior. La proliferació de terres conreades al llarg del segle XVIII va permetre una major varietat, amb l’ampliació de regadius a prop de l’Ebre, les plantacions de moreres per la seda o una major producció vinícola dedicada a l’aiguardent. Fets que van generar una major pluriactivitat familiar lligada a les produccions artesanals existents, però en un entorn cada com més monopolitzat per companyies comercials arrendatàries de la Batllia. Elements que la Guerra del Francès va fragmentar ja iniciant la desintegració del sistema senyorial.
publishDate 2019
dc.date.none.fl_str_mv 2019
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv https://hdl.handle.net/2445/132871
http://hdl.handle.net/10803/666814
url https://hdl.handle.net/2445/132871
http://hdl.handle.net/10803/666814
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv (c) Cañabate, 2019
info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv (c) Cañabate, 2019
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv Tesis Doctorals - Departament - Història i Arqueologia
reponame:Dipòsit Digital de la UB
instname:Universidad de Barcelona
instname_str Universidad de Barcelona
reponame_str Dipòsit Digital de la UB
collection Dipòsit Digital de la UB
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869403862806298624
spelling La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII). Demografia, societat i economiaCañabate Fortuño, JosepMiravet (Catalunya)SenyoriesPoblacióCapbreusMiravet (Catalonia)ManorsPopulationSegle XVII-segle XVIII17th century-18th century[cat] La Batllia de Miravet fou un senyoriu de l’Orde de l’Hospital situat al sud de Catalunya que controlava un ampli espai des del riu Ebre fins a la frontera amb l’Aragó. Una zona estratègica i d’importants transformacions al llarg dels segles XVII i XVIII, marcada per episodis claus com l’expulsió dels moriscos, les guerres de Segadors i Successió, i l’expansió del 1700 fins a l’ocupació napoleònica, fets que van modificar la seva població i estructura socioeconòmica. Amb el buidat dels fons parroquials, seguint la metodologia establerta, es mostra part de l’evolució demogràfica de la Batllia entre 1600 i 1820 a través de: la natalitat, la mortalitat adulta i infantil amb les seves crisis, la fecunditat, i la nupcialitat amb la tipologia de casaments i espais de procedència. Una evolució contrastada amb el buidat i estudi de xifres totals de població de fonts diverses com: censos, visites pastorals i altres recomptes preestadístics; sobre aquests s’ha comprovat la seva validesa a partir de la taxa de natalitat. Un buidat i anàlisi complert de fonts variades mai realitzat per aquesta zona. L’evolució de la població de la Batllia mostra una tendència estable al llarg del segle XVII marcada per l’expulsió dels moriscos, l’escassa incidència de la pesta de 1650, i les crisis generals causades per les guerres dels Segadors i de Successió. A partir de 1750 es mostra un desenvolupament positiu, amb un moviment a l’alça que genera un important augment d’habitants, que es troba entre els més destacats de Catalunya, i es paralitza a inicis del XIX amb noves crisis i la Guerra del Francès. Una evolució marcada per una estacionalitat recurrent, on les feines agrícoles i el clima influenciaven fortament el seu desenvolupament, amb una incidència cada cop menor dels preceptes religiosos. En els matrimonis la seva tipologia manté els esquemes majoritaris, on els casaments entre solters eren els més recurrents i només disminuïen en temps de guerres. La majoria dels esposos procedien d’un radi de proximitat, però en contrast amb altres zones de Catalunya, destaquen els nouvinguts aragonesos i valencians, per vinculació geogràfica, l’escàs volum de francesos, i l’alta presència de castellans i italians en alguns municipis en períodes bèl·lics. L’estudi socioeconòmic es basa en aquelles fonts del propi Orde de l’Hospital, especialment el buidat dels capbreus o altres reculls de rendes. Aquests han marcat l’anàlisi sobre la renda senyorial, les formes de propietat i hàbitat, i l’evolució de la producció. El senyor rebia un conjunt de drets i rendes que li garantien uns ingressos; aquests van anar a la baixa al llarg del segle XVII, a causa de les crisis i guerres, però van augmentar considerablement al llarg del XVIII gràcies a l’expansió demogràfica i econòmica del període. Un fet que també es corrobora en la propietat amb un augment de les terres confessades, la construcció de nous molins, forns i esglésies, a més de l’expansió dels nuclis urbans amb nous carrers i barris. La producció agrícola estava basada en la triada mediterrània; des del segle XVII l’olivera ja era un cultiu destacat, amb la presència de molins, i la vinya en espais més d’interior. La proliferació de terres conreades al llarg del segle XVIII va permetre una major varietat, amb l’ampliació de regadius a prop de l’Ebre, les plantacions de moreres per la seda o una major producció vinícola dedicada a l’aiguardent. Fets que van generar una major pluriactivitat familiar lligada a les produccions artesanals existents, però en un entorn cada com més monopolitzat per companyies comercials arrendatàries de la Batllia. Elements que la Guerra del Francès va fragmentar ja iniciant la desintegració del sistema senyorial.[eng] The Batllia of Miravet was a domain of the Hospital Order located in the south of Catalonia that controlled a large space from the river Ebro to the border with Aragon. It was a strategic area with important transformations throughout the 17th and 18th centuries. Through the emptying of parochial sources and their analysis, the demographic evolution of this space has been established, which has never been studied in this format. The socioeconomic study focuses on the sources of the Order, showing the evolution of the stately income, the forms of ownership and the evolution of the production. The Batllia followed the general tendencies of this two centuries, with an unstable 1600s, marked by the expulsion of the "Moriscos" and the effects of wars (Segadors 1640-1652 and Succession 1701-1714), which interrupted the times of recovery. The eighteenth century would be a period of clear expansion, especially from 1750. The population increased continuously and generated one of the most important growths in Catalonia. The economic evolution also expanded with an ascending development of agriculture, livestock and production. Facts that generated an increase in the land lease, an expansion of the areas of cultivation and a growth of urban centres. The external agents took advantage of it to monopolize part of the profit through leases. The fragmentation of the Napoleonic wars at the beginning of the 19th century instigated the end of this evolution and the end of the stately regime.Universitat de BarcelonaDantí i Riu, Jaume, 1956-Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia2019info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionapplication/pdfhttps://hdl.handle.net/2445/132871http://hdl.handle.net/10803/666814Tesis Doctorals - Departament - Història i Arqueologiareponame:Dipòsit Digital de la UBinstname:Universidad de BarcelonaCatalán(c) Cañabate, 2019info:eu-repo/semantics/openAccessoai:diposit.ub.edu:2445/1328712026-05-27T06:46:51Z
score 15.300724

Similares en LA Referencia