Arquitecturas litorales para el baño: estudio y catalogación de las piscinas oceánicas desde el siglo XIX hasta la actualidad
L'objectiu d'aquesta recerca és l'estudi, catalogació i caracterització de piscines oceàniques destinades a l'oci dels banyistes que s'insereixen en els fronts litorals i que basen el seu funcionament en l'intercanvi de les aigües amb les marees. A diferència d'alt...
| Autores: | , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/384510 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/384510 https://dx.doi.org/10.5821/ace.17.51.11680 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Swimming pools Waterfronts Piscina oceánica Arquitectura litoral Piscinas de mareas Piscina de rocas Oceanic swimming pool Coastline architecture Tidal pool Rock pool Piscina oceànica Piscines de marees Piscina de roques Piscines Façanes marítimes Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura |
| Sumario: | L'objectiu d'aquesta recerca és l'estudi, catalogació i caracterització de piscines oceàniques destinades a l'oci dels banyistes que s'insereixen en els fronts litorals i que basen el seu funcionament en l'intercanvi de les aigües amb les marees. A diferència d'altres estudis anteriors, que se centren en zones geogràfiques determinades, reunim arquitectures de tots els punts del món, procurant el major abast possible per a detectar tipologies globals des de l'anàlisi de solucions particulars. Es tracta d'una recerca qualitativa que pretén comparar aquestes arquitectures a través de l'establiment i anàlisi d'unes variables comunes. Per a això s'utilitza el mètode analític-sintètic consistent en la caracterització de les piscines oceàniques des de la seva contextualització històrica i geogràfica fins als paràmetres definitoris del seu disseny i el grau d'intervenció amb el qual modifiquen el paisatge. La selecció de casos d'estudi i el seu dibuix sota paràmetres comuns permet establir relacions comparatives i sistematitzar un mètode d'anàlisi cartogràfica pròpia. El coneixement de l'evolució del tipus arquitectònic, la formalització dels seus dissenys i la manera en què s'implanten en el territori defineixen una particular relació entre l'arquitectura i la mar l'estudi de la qual pot resultar útil en la re invenció dels fronts marítims. Resulta pertinent aprofundir en la diversitat d'estratègies aquí descrites, tenint en compte els nous paradigmes costaners que es deriven de l'actual context de canvi climàtic i les previsions d'ascens del nivell de la mar. |
|---|