Malaltia relacionada amb la IgG4

La malaltia relacionada amb la IgG4 (IgG4-RD) és una patologia fibroinflamatòria autoimmune sistèmica, caracteritzada pel desenvolupament de masses fibròtiques que poden portar a l’alteració de l’arquitectura dels teixits i a la disfunció orgànica. En aquesta tesi doctoral s’ha estudiat per primera...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Fernández Codina, Andreu
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2019
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/667368
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/667368
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Immunoglobulines
Inmunoglobulinas
Immunoglobulins
Fibrosi
Fibrosis
Autoimmunitat
Autoinmunidad
Autoimmunity
Ciències de la Salut
61
Descripción
Sumario:La malaltia relacionada amb la IgG4 (IgG4-RD) és una patologia fibroinflamatòria autoimmune sistèmica, caracteritzada pel desenvolupament de masses fibròtiques que poden portar a l’alteració de l’arquitectura dels teixits i a la disfunció orgànica. En aquesta tesi doctoral s’ha estudiat per primera vegada aquesta malaltia a Espanya, creant un registre nacional, basat en els criteris de consens internacional en patologia en IgG4-RD. El primer estudi ha mostrat que els pacients amb IgG4-RD han estat predominantment homes d’edat mitjana. La malaltia va afectar múltiples òrgans en un 47% dels casos. Les zones més freqüentment afectades van ser el retroperitoneu, l’òrbita, les glàndules salivals i el pàncrees. Després de completar un primer tractament, el 39% dels pacients van presentar una recidiva. El segon estudi va mostrar que només un 55% dels participants tenien valors en sèrum de IgG4 >135 mg/dL. Els tractaments més utilitzats (constituint un 73% dels realitzats) van ser glucocorticoides (GC), GC amb cirurgia, GC amb azatioprina , i cirurgia sola. Tots els tractaments utilitzats van tenir un elevat grau de resposta però amb freqüents recidives. L’IgG4 responder index (IgG4-RI) modificat va correspondre’s amb l’activitat de la malaltia. Cap pacient va desenvolupar càncer en el primer any des del diagnòstic de la malaltia. En conclusió, les característiques de la IgG4-RD a Espanya s’ajusten a les descrites a la literatura. L’elevació sèrica de IgG4 va ser inferior que en poblacions asiàtiques. El tractament amb GC va ser el més utilitzat, però els fàrmacs antireumàtics modificadors de la malaltia podrien ser d’utilitat. L’IgG4-RI modificat va ser útil per valorar la resposta. La incidència de neoplàsies va ser escassa.