Las oraciones completivas precedidas del artículo 'el' en español: una aproximación sintáctica y semántica
Aquest treball estudia les oracions subordinades completives introduïdes pel complementant 'que' precedides pel determinant article definit 'el'. Tot i que l'ús de l'article sembla opcional, la seva distribució no és lliure i la seva presència provoca alguns efectes en...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/692036 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/692036 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Sintaxi Syntax Sintaxis Article definit Definite article Artículo definido Ciències Humanes 81 |
| Sumario: | Aquest treball estudia les oracions subordinades completives introduïdes pel complementant 'que' precedides pel determinant article definit 'el'. Tot i que l'ús de l'article sembla opcional, la seva distribució no és lliure i la seva presència provoca alguns efectes en la clàusula. L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar què aporta exactament l'article i quines propietats semàntiques i sintàctiques posseeix la clàusula quan l'article està present. El capítol 2 presenta la hipòtesi del SD (Abney 1987), que defensa que els determinants són els nuclis dels SD. Aquesta afirmació prediu que els determinants puguin prendre com a complement elements diferents a SN, per exemple, oracions. D'aquesta manera, seria possible postular que les oracions declaratives tenen una naturalesa nominal. A partir d'aquesta premissa, es revisen diferents propostes que han defensat aquesta idea des de diferents enfocaments. Després de revisar les teories, es presenta un inventari de llengües que posseeixen una marca nominal explícita en la subordinada en forma de sufix o en forma de determinant davant la clàusula. Aquesta revisió és important, ja que mostra que les marques nominals en moltes de les llengües aporten un valor similar relacionat amb la presuposició. Finalment, es presenta l'enfocament que es defensa en aquesta tesi per defensar l'estatus nominal de les oracions subordinades, especialment quan van precedides del determinant. El capítol 3 presenta la distribució de l'article en posició de subjecte i d'objecte. En primer lloc, es classifiquen les dades obtingudes de corpus segons la classe semàntica del verb principal, tenint en compte la classificació de RAE-ASALE (2009). Posteriorment, es segueix la classificació de Hooper i Thompson (1973) segons l'asserció i la factivitat del verb. La distribució de les dades mostra que en posició de subjecte les dades són més regulars i freqüents i que els verbs considerats asertius mostren restriccions per a l'aparició de l'article. Posteriorment, es presenten algunes dades en altres posicions poc documentades fins al moment; es revisa el que succeeix amb els verbs causatius i s'ofereixen exemples en què el verb subordinat apareix en mode indicatiu. El capítol 4 explora les condicions semàntiques i discursives en les quals pot inserir-se l'article. En concret, les oracions amb l'article han de relacionar-se amb el Context Comú (Common Ground), el Rerefons (Background) i no poden ser Contingut en qüestió (not-at-issue). Aquestes característiques seran fonamentals per a la caracterització de l'article, el qual sembla incompatible amb contextos asertius. Per deduir la contribució de l'article, s'estudien els conceptes de factivitat, presuposició i referencialitat i es conclou que és aquest últim el que aporta l'article, ja que és la propietat que està present en les oracions (Haegeman i Ürögdi 2010 entre altres), però també per algunes evidències empíriques i a la pròpia semàntica de l'article davant SN. El capítol 5 tracta de materialitzar les propietats semàntiques en la sintaxi. En primer lloc, s'expliquen les propietats bàsiques de la construcció (la incompatibilitat amb preposicions; el mode subjuntiu; la selecció de l'article sobre la subordinada, sense la presència del nom hecho nul i la impossibilitat d'extracció). Tenint en compte anàlisis anteriors per a clàusules factives i referenciales, es proposa que l'article, en la mesura en què selecciona un complement defectiu i amb trets nominals, requereix la presència d'un operador en l'especificador de SForça, que explica la impossibilitat d'extracció i moviment. La proposta es desenvolupa mentre s'expliquen les propietats i relacions entre l'article, l'operador i el complementant. La proposta sembla justificada per les prediccions que se'n deriven de la presència de l'operador. Finalment, s'explica si aquestes construccions podrien ser analitzades com a relatives segons Kayne (1994). El Capitol 6 aborda breument dues estructures similars i es presenten algunes qüestions pendents. |
|---|