Disentangling the Global Soybean Complex: land use change in the era of reflexive modernity
Aquesta tesi explora el complex global de la soja en el context del canvi dús de la terra en lera de la modernitat reflexiva. Aquesta era es caracteritza per processos d’autoconfrontació, que radicalitzen els valors centrals de la modernitat mitjançant l’escrutini dels efectes secundaris no desitjat...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/688593 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/688593 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Canvi d’ús del sòl Cambio de uso del suelo Land use change Soja Soybeans Modernitat reflexiva Modernidad reflexiva Reflexive modernity Ciències Socials 504 |
| Sumario: | Aquesta tesi explora el complex global de la soja en el context del canvi dús de la terra en lera de la modernitat reflexiva. Aquesta era es caracteritza per processos d’autoconfrontació, que radicalitzen els valors centrals de la modernitat mitjançant l’escrutini dels efectes secundaris no desitjats de projectes de modernització anteriors. El sorgiment d’una agenda global per a la sostenibilitat i les ciències interdisciplinàries d’impacte socioecològic són exemples d’aquests processos. La ciència dels sistemes terrestres, com a disciplina, ha desenvolupat eines i enfocaments conceptuals per rastrejar els impactes i els resultats de les polítiques en un món globalitzat amb efectes indirectes cada cop més difusos. Aquesta tesi analitza el que identifica com a tres punts cecs o llacunes de recerca en aquesta literatura. En primer lloc, a causa de la dependència de la teoria neoclàssica, la ciència dels sistemes terrestres sol conceptualitzar els processos econòmics com a fenòmens de validesa universal, en comptes d’estar integrats socialment i històricament. Per això, els estudis solen seguir representacions de tipus instantani, en què es considera que un senyal de demanda inicial és el motor original de la dinàmica de canvi de l’ús del terra. Aquesta tesi ofereix una lectura de les relacions socioecològiques històricament desenvolupades que han donat forma a la funció actual de la soja a l’economia mundial. D’aquesta manera, fa un tomb a les explicacions causals convencionals i analitza com les estratègies d’acumulació han inserit la terra en els processos de producció i, per tant, han canalitzat la soja cap a diferents sistemes d’aprovisionament i han configurat els patrons de consum final. Aquesta anàlisi revela com la funció actual de la soja, dominada per l’ús de la coca de soja a l’alimentació animal, és un llegat de l’era de la postguerra, que va reunir els excedents de grans, llavors oleaginoses i cossos animals de manera que permetés una acumulació continuada. A més, els actors corporatius, que controlen els nodes productius construïts al voltant d’aquesta via sociometabòlica, probablement es resistiran a les grans transformacions, ja que els actius de capital fix bloquegen les formes actuals d’aprovisionament. En segon lloc, les eines desenvolupades fins ara per rastrejar com els articles agrícoles i els seus impactes associats s’integren als productes de consum final no aporten matisos a nivell funcional dels productes químics constituents. Això permetria observar els patrons sociometabòlics per al proveïment i l’ús final de substàncies individuals, així com rastrejar els impactes de les substitucions entre articles per a usos específics. Aquesta tesi presenta un model multiregional d’entrada-sortida de nutrients específics per a les calories, proteïnes i greixos, així com diverses aplicacions potencials. En tercer lloc, encara que la ciència dels sistemes terrestres ha anat incloent progressivament més perspectives de les ciències socials, el paper del discurs i la deliberació en la configuració de les intervencions de governança ha continuat sent força marginal. Aquesta tesi explora com les diferents parts interessades i els mitjans de comunicació han emmarcat els problemes associats a l’expansió de la soja, analitzant les preocupacions de qui i quines regions s’emfatitzen o es descuiden. Emprant un enfocament de mineria de textos, aquest treball mostra com els mitjans de comunicació dels països importadors cobreixen cada cop més qüestions relacionades amb la producció de soja en lloc de centrar-se únicament en els consumidors finals. No obstant això, aquests temes es limiten majoritàriament als impactes clarament rellevants per a les audiències nacionals. |
|---|