Avaluació de les polítiques de promoció pública d’habitatge protegit segons règim de tinença al municipi de Barcelona, 2007-2012
Aquesta tesi d’investigació centra la seva atenció en les polítiques de promoció pública d’habitatge protegit al municipi de Barcelona en el període 2007-2012 i, específicament, en els règims de tinença d’aquests. Un cop constatat l’abast limitat de les polítiques públiques en matèria d’habitatge a...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2099.1/19972 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2099.1/19972 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Public housing -- Spain -- Barcelona Urban policy -- Spain -- Barcelona Habitatge públic -- Catalunya -- Barcelona Política urbana -- Catalunya -- Barcelona Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Aspectes socials Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Aspectes socials |
| Sumario: | Aquesta tesi d’investigació centra la seva atenció en les polítiques de promoció pública d’habitatge protegit al municipi de Barcelona en el període 2007-2012 i, específicament, en els règims de tinença d’aquests. Un cop constatat l’abast limitat de les polítiques públiques en matèria d’habitatge a Espanya, Catalunya i Barcelona a nivell històric i en contrast amb la resta de països europeus, la tesi analitza mitjançant un anàlisi quantitatiu i qualitatiu les innovacions introduïdes des de 2007 i les conseqüències de la crisi econòmica i social en que es troba immers el municipi de Barcelona des de llavors. Malgrat els avenços realitzats durant el període estudiat, els canvis econòmics, socials i polítics experimentats des de llavors no han permès assolir els objectius plantejats, alhora que han implicat un canvi de paradigma que posa en crisi els objectius plantejats el 2007. Finalment, la introducció de règims de tinença alternatius a la propietat i al lloguer es valora positivament gràcies a la millora que implica en l’accessibilitat dels ciutadans a l’habitatge i als avantatges econòmics i polítics que implica per a les administracions públiques. No obstant això, es conclou que serà necessari aprofundir en aquesta matèria i tendir cap a un model d’habitatge on el sector públic col·labori més amb la iniciativa privada per configurar un sistema d’habitatge on tothom tingui cabuda. |
|---|