Clima, orografia i dinàmiques de poblament al Pirineu Central. Arqueologia, SIG i modelització espacial del patró d'ocupació del territori durant el Neolític (5700- 2100 cal ANE)
El Pirineu, en les darreres dècades, ha experimentat un increment de la recerca arqueològica que ha permès identificar nous jaciments amb cronologia neolítica a diferents punts de la serralada, en alguns casos amb indicis de pràctiques agrícoles. Aquestes noves dades arqueològiques han començat a om...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:301073 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/301073 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Neolític Neolithic Neolítico GIS SIG Arqueologia del Paisatge Landscape archaeology Arqueología del Paisaje Ciències Humanes |
| Sumario: | El Pirineu, en les darreres dècades, ha experimentat un increment de la recerca arqueològica que ha permès identificar nous jaciments amb cronologia neolítica a diferents punts de la serralada, en alguns casos amb indicis de pràctiques agrícoles. Aquestes noves dades arqueològiques han començat a omplir buits de coneixement en un context on, fins a finals del s. XX, la Balma Marginada era pràcticament l'únic jaciment neolític conegut al Pirineu i en la compressió de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes que van habitar la serralada. Aquests nous estudis permeten qüestionar i plantejar nous escenaris alternatius a les visions històriques i tradicionals que han considerat els entorns de muntanya com el Pirineu com a zones marginals i només freqüentades per grups ramaders estacionals durant l'estiu. Des d'aquesta problemàtica, la present tesi doctoral té per finalitat contribuir al coneixement de la introducció de les pràctiques agrícoles i ramaderes d'aquests primers grups humans, des d'una perspectiva geogràfica del territori. És a dir, cerca contextualitzar espacialment els assentaments i analitzar com es van configurar diversos patrons d'ocupació del territori al llarg del període neolític (5700 - 2100 cal ANE), aplicant diversos mètodes i tècniques dels Sistemes d'Informació Geogràfica. Per definir els patrons d'ocupació del territori s'han tingut en compte dos aspectes. Per un banda, s'han processat i analitzat diverses variables orogràfiques i paleoclimàtiques per tal d'identificar en quins paràmetres i contextos geogràfics se situen els assentaments neolítics. Per l'altra, s'ha modelitzat espacialment el potencial agrícola del Pirineu tenint en compte els requeriments de diversos cultius i sistemes agrícoles per tal de comprovar la viabilitat de l'agricultura durant les diferents fases del Neolític i a les diferents zones del Pirineu. Aquests desenvolupaments metodològics han permès identificar dos patrons de localització dels assentaments. El primer s'associa a les primeres ocupacions neolítiques amb una economia mixta i diversificada, amb assentaments vinculats a zones accessibles a terres amb potencial agrícola. En canvi, el segon patró es relaciona amb les ocupacions del Neolític Final/Calcolític, vinculades a un ús ramader dels pisos subalpins. |
|---|