Geoquímica orgànica de conques lacustres fòssils

[cat] La memòria té dos apartats diferenciats. Al primer es caracteritzen des del punt de vista estructural bio-marcadors (o fòssils moleculars) com ara hidrocarburs alifàtics, alicílics i aromàtics, compostos oxigenats (alcohols, aldehids, cetones, àcids mono i dicarboxílics i hidroàcids) i sofrats...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Heras i Cisa, F. Xavier de las (Francesc Xavier)
Formato: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:1989
País:España
Recursos:Universidad de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de la UB
OAI Identifier:oai:diposit.ub.edu:2445/42942
Acesso em linha:https://hdl.handle.net/2445/42942
http://www.tdx.cat/TDX-0917109-085135
http://hdl.handle.net/10803/2823
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Biogeoquímica
Geoquímica
Conques sedimentàries
Sediments lacustres
Sedimentologia
Llacs
Geoquímica orgànica
Marcadors bioquímics
Diagènesi
Lípids
Països Catalans
Biogeochemistry
Geochemistry
Sedimentary basins
Lake sediments
Sedimentology
Lakes
Organic geochemistry
Biochemical markers
Diagenesis
Lipids
Catalan Countries
Descrição
Resumo:[cat] La memòria té dos apartats diferenciats. Al primer es caracteritzen des del punt de vista estructural bio-marcadors (o fòssils moleculars) com ara hidrocarburs alifàtics, alicílics i aromàtics, compostos oxigenats (alcohols, aldehids, cetones, àcids mono i dicarboxílics i hidroàcids) i sofrats (tiolans, tians, benziotofens i alquitiofens). Alguns d'aquests biomarcadors es descriuen per primer cop com a cetoalcohols, alcandiols i hidroxiàcids substituïts en posicions centrals de la cadena i derivats dels àcids dicarboxílics. També es descriuen per primer cop, derivats tiofènics i tiolànics d'hidrocarburs hopànics. En el segon capítol s'utilitzen els biomarcadors identificats, per a la caracterització de les aportacions predominants de matèria orgànica dins de les unitats lacustres de la regió nord-oriental de la Península Ibèrica: Campins (Oligocè Superior), Rubielos de Mora i Ribesalbes (Miocè Mitjà), Libros i Cerdanya (Miocè Superior). A més, s'han reconegut a les conques diversos ambients deposicionals: anòxic, òxic, hipersalí i les seves transicions. Finalment, s'han descrit noves etapes en els processos de diagènesi de triterpanoïdes d'orígen continental; esteroïdes i isoprenoïdes, així com de la fosfatogènesi.