How does seminal plasma protect mammalian spermatozoa? Species-linked variations within the genus Equus
El plasma seminal representa un important i actiu contribuent a la fertilitat dels mamífers. Entre els components del plasma seminal s’hi troben els antioxidants enzimàtics i no enzimàtics que modulen la producció d’espècies reactives d’oxigen. L’estrès oxidatiu, induït per un equilibri incorrecte e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670186 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/670186 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Plasma seminal Seminal plasma Antioxidants Antioxidantes Equids Equidos Ciències de la Salut 619 |
| Sumario: | El plasma seminal representa un important i actiu contribuent a la fertilitat dels mamífers. Entre els components del plasma seminal s’hi troben els antioxidants enzimàtics i no enzimàtics que modulen la producció d’espècies reactives d’oxigen. L’estrès oxidatiu, induït per un equilibri incorrecte entre els antioxidants i la producció de ROS, perjudica la funcionalitat espermàtica. D’aquesta manera, el plasma seminal representa el sistema de defensa més important quant a la prevenció dels danys que aquestes espècies d’oxigen provoquen en els espermatozoides. Tot i això, es sol recomanar l’eliminació del plasma seminal com a pas previ a la conservació dels espermatozoides, atès que la presència d’aquest fluid pot ser perjudicial per la longevitat dels gàmetes. En aquest context, l’objectiu principal d’aquesta Tesi Doctoral va ser determinar la importància dels enzims antioxidants del plasma seminal per l’estratègia reproductiva dels èquids. D’una banda, es va observar que les activitats de la superòxid dismutasa (SOD), la catalasa (CAT), la glutatió peroxidasa (GPX) i la glutatió reductasa (GSR) en el plasma seminal dels rucs eren molt més altes que en el dels cavalls. Curiosament, les activitats de SOD i GPX del plasma seminal van mostrar variacions estacionals en els rucs, però no en els cavalls. D’altra banda, i atès que s’està produint un augment de la demanda de semen congelat dels èquids i que cap estudi previ ha abordat la relació entre les activitats d’aquests quatre enzims i la capacitat dels espermatozoides de resistir a la criopreservació, els estudis segon i tercer van avaluar la relació entre les activitats dels enzims SOD, CAT, GPX i GSR, presents en el plasma seminal, i la criotolerància dels espermatozoides de ruc i cavall. Es va observar que l’activitat específica de la SOD en el plasma seminal està relacionada amb la criotolerància dels espermatozoides de rucs i cavall. Atès que estudis previs han demostrat que el plasma seminal modula la producció espermàtica de ROS en diferents espècies de mamífers, va estudiar si la presència del plasma seminal és capaç de controlar la generació espermàtica de ROS en condicions d’estrès oxidatiu induït pel peròxid d’hidrogen. Sorprenentment, es va observar que el contacte perllongat del plasma seminal amb els espermatozoides de ruc té un efecte limitat a l’hora de contrarestar l’estrès oxidatiu induït exògenament en aquests gàmetes. Finalment, la selecció d’espermatozoides, que comporta l’eliminació dels components del plasma seminal, s’està convertint en una tecnologia important dins l’àmbit de la reproducció assistida equina. Per tant, l’últim objectiu d’aquesta Tesi Doctoral va ser investigar els efectes de la centrifugació amb una sola fase/capa (SLC) mitjançant Equicoll sobre els paràmetres de qualitat del espermatozoides de ruc i les seves interaccions amb el tracte reproductor femení. Tot i que la selecció amb Equicoll va millorar els percentatges de viabilitat espermàtica després de la selecció, l’impacte sobre els paràmetres de motilitat va ser molt limitat. A més, l’extracció dels components del plasma seminal mitjançant Equicoll va augmentar la fagocitosi dels espermatozoides per part dels neutròfils, la qual cosa confirma que el plasma seminal modula la interacció entre els gàmetes masculins i aquestes cèl·lules immunitàries. En conclusió, aquesta Tesi Doctoral indica que, encara que les activitats dels antioxidants del plasma seminal difereixen entre cavalls i rucs, la SOD és, en ambdues espècies, un bon predictor de la capacitat dels espermatozoides de resistir a la criopreservació. A més, aquesta Tesi Doctoral també ha demostrat que el paper modulador del plasma seminal és més evident quant a la interacció entre els espermatozoides de burro i els neutròfils, que respecte a l’estrès oxidatiu induït en els gàmetes masculins d’aquesta espècie pel peròxid d’hidrogen. |
|---|