Biogeografía e impacto humano en las comunidades de anfibios y reptiles del Cuaternario final en la Península ibérica: la Cueva del Mirador (Atapuerca, Burgos) y la población de Chalcides ocellatus (Scincidae) de la Serra del Molar (Alicante)
Aquesta tesi doctoral presenta la primera aproximació a la paleobiogeografia dels amfibis i rèptils de la Península Ibèrica durant el Quaternari final, basada en una síntesi comparativa del registre conegut fins ara. S'han establert dues regions biòtiques durant el Plistocè tardà: la primera lo...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670225 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/670225 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Herpetofauna Paleobiogeografia Quaternari Cuaternario Palaeobiogeography Quaternary Arts i humanitats 56 90 |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral presenta la primera aproximació a la paleobiogeografia dels amfibis i rèptils de la Península Ibèrica durant el Quaternari final, basada en una síntesi comparativa del registre conegut fins ara. S'han establert dues regions biòtiques durant el Plistocè tardà: la primera localitzada en el sud i centre ibèrics, amb espècies termòfiles com les més representatives, i la segona en el terç nord ibèric, dominat per espècies generalistes-eurosiberianes. Després de l'Últim Màxim Glacial i al llarg de l'Holocè es va produir la concurrència en el nord d'espècies generalistes-eurosiberians i termòfiles, per l'expansió de les espècies mediterrànies, i la possible introducció humana d'espècies magrebines. Amb aquest marc general, la importància del clima i de la influència humana en la composició de les associacions d’herpetofauna s'analitzen en dos casos d'estudi. El primer són les egagròpiles de la Cueva del Mirador (Atapuerca), vint acumulacions de microvertebrados del Calcolític-Bronze inicial. L'estudi taxonòmic ha permès identificar 350 individus de 20 tàxons diferents, majoritàriament herpetofauna. L'anàlisi tafonòmic ha postulat com a agent acumulador un depredador de categoria 2, possiblement un mussol. L'anàlisi estadística mostra l'existència de diferències quantitatives i qualitatives en la seva composició, interpretades com a variacions estacionals entre el final de l'hivern i l'estiu. La singular composició faunística de les egagròpiles s'interpreta com un efecte secundari de l'impacte humà. La composició herpetofaunística relaciona aquestes associacions amb l'expansió postglacial de les espècies termòfiles. El segon cas d'estudi és la població de Chalcides ocellatus de la Serra del Molar, el seu primer registre ibèric. L'estudi molecular ha determinat el seu origen en el nord d'Egipte i la seva possible translocació a través del comerç marítim, antic o modern, segons els diversos vincles històrics el sud-est ibèric i el mediterrani oriental. |
|---|