La morfologia verbal de subjuntiu al Segrià: estudi prospectiu
En sociolingüística de la variació mirem d'establir avaluacions sobre el paper dels grups socials en la diferent imposició de les variables lingüístiques en I'ús real de la llengua. Però no s'acostuma a establir avaluacions sobre la influència dels factors purament lingüístics, estruc...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1993 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat de Lleida (UdL) |
| Repositorio: | Repositori Obert UdL |
| OAI Identifier: | oai:repositori.udl.cat:10459.1/58480 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10459.1/58480 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Gramàtica comparada i general--Morfologia Sociolingüística Lingüística |
| Sumario: | En sociolingüística de la variació mirem d'establir avaluacions sobre el paper dels grups socials en la diferent imposició de les variables lingüístiques en I'ús real de la llengua. Però no s'acostuma a establir avaluacions sobre la influència dels factors purament lingüístics, estructurals, quant al grau d'imposició de les innovacions. El present article ofereix els resultats globals d'un estudi dut a terme aplicant en bona mesura aquesta darrera perspectiva, sobre la imposició de les formes estàndards (davant les dialectals) en la morfologia de mode subjuntiu en la comarca del Segrià (acabaments en tema -i, davant acabaments en tema -o). Estudi que ve a donar compte del fet que aquestes formes s'imposen en mesures diferents segons les persones verbals (menys en la primera i més en la tercera) i segons les conjugacions (menys en la primera i més en la resta), a banda de la diferent imposició segons els grups socials (més en dones i persones joves i menys en homes i persones grans). Cal deixar clar que es tracta d'un estudi prospectiu, no pas definitiu. |
|---|