Les relacions entre Eulògia Làscaris i la monarquia catalano-aragonesa (1278-1307). Una aproximació
Aquest treball té com a finalitat principal l’anàlisi de les relacions entre la monarquia catalano-aragonesa, sota els successius reis d’Aragó (Pere el Gran, Alfons el Liberal, Jaume II) i la princesa Eulògia Làscaris -filla de Teodor II Làscaris, emperador bizantí de Nicea (1254-1258)-, des de 1278...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/464185 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/10459.1/464185 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Eulògia Làscaris Monarquia catalano-aragonesa Bizanci Ventimiglia |
| Sumario: | Aquest treball té com a finalitat principal l’anàlisi de les relacions entre la monarquia catalano-aragonesa, sota els successius reis d’Aragó (Pere el Gran, Alfons el Liberal, Jaume II) i la princesa Eulògia Làscaris -filla de Teodor II Làscaris, emperador bizantí de Nicea (1254-1258)-, des de 1278, any en què es té constància de l’arribada d’Eulògia a la Corona d’Aragó després de venir de la Liguria, fins a la seva mort el 1307. Així mateix, l’estudi busca contextualitzar aquest episodi dins de les relacions bizantino catalanes, tot emfasitzant l’imaginari polític dels monarques catalano-aragonesos envers Bizanci, a partir de la reflexió del significat de l’estada d’Eulògia Làscaris a la Corona d’Aragó. Finalment, es suggereixen noves línies de recerca de cara a properes investigacions. |
|---|