Filogènia Molecular dels Bilaterals: una aproximació multigènica.
S:<br/><br/>Als darrers 10 anys, el nostre coneixement de l'evolució dels animals ha estat objecte d'una revolució degut a l'aplicació de la Biologia Molecular al camp de la Filogènia, que ha rebutjat algunes hipòtesis antigues i n'ha proposat de noves. Un dels canvis...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2008 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/1898 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0223109-120911 http://hdl.handle.net/10803/1898 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | RNA ribosomal Bilateria Filogènia molecular Ciències Experimentals i Matemàtiques 575 |
| Sumario: | S:<br/><br/>Als darrers 10 anys, el nostre coneixement de l'evolució dels animals ha estat objecte d'una revolució degut a l'aplicació de la Biologia Molecular al camp de la Filogènia, que ha rebutjat algunes hipòtesis antigues i n'ha proposat de noves. Un dels canvis més importants és el que subdivideix a tots els animals amb simetria bilateral (els Bilateria) en tres grups: els Lophotrochozoa, els Ecdysozoa y els Deuterostomata. Malgrat el gran cabdal d'informació que han suposat, les dades moleculars no han estat capaces de resoldre totes les relacions entre els fílums. Al començament, això era degut al l'ús de pocs marcadors moleculars, que no portaven prou informació i que patien artefactes metodològics com el Long Branch Atraction. <br/>L'objectiu d'aquest projecte és obtenir una filogènia molecular dels bilaterals el més resolta possible, mitjançant l'aplicació de dues aproximacions. La primera fa us de la gran quantitat de dades disponibles dels gens nuclears del RNA ribosomal (18S i 28S) a l'hora que es minimitza l'impacte dels artefactes filogenètics; s'ha obtingut una matriu de 104 representants dels bilaterals, pertanyents a 28 fílums i amb 3.700 parells de bases de longitud. Aquesta matriu s'ha analitzat mitjançant mètodes d'inferència filogenètica de tipus probabilístic (Maxima Versemblança i Inferència Bayesiana), tot fent servir models evolutius sofisticats i compartimentant les anàlisis pels grups problemàtics. La segona aproximació pretén construir una matriu dels bilaterals que maximitzi tant el nombre de marcadors com el de fílums representats. S'han seleccionat 13 gens candidat i recollit mostres per un total de 96 espècies de 31 fílums. S'han obtingut un total de 135 seqüències, que junt amb seqüències de les bases de dades, s'han fet servir per construir una matriu de 90 representants de 27 fílums amb 8.880 parells de bases de longitud i un 40% de missing data. Aquesta matriu s'ha analitzat amb mètodes d'inferència probabilístics.<br/>Els resultats principals dels dos estudis son: 1) es comprova la monofilia dels tres grans grups de bilaterals, així com la posició d'Acoela i Nemertodermatida com a bilaterals basals, 2) s'obté una filogènia resolta dels deuteròstoms, mentre que la filogènia dels ecdisozous resulta en una tricotomia i 3) s'obté una nova filogènia dels lofotrocozous, a on cal destacar als gnatostomulats i gastrotrics com els fílums més basals, la posició dels platihelmints com a grup germà de la resta d'animals espirals i la parafilia dels espirals degut a la posició de braquiòpodes i foronidis com a grup germà dels mol·luscs, 4) la filogènia obtinguda situa a Xenoturbella dins dels deuteròstoms, tot i que amb un suport molt baix, i no es pot descartar una posició més basal dins dels bilaterals, 5) els Chaetognatha pertanyen als ecdisozous, tot i que la posició exacta dins dels mateixos és dubtosa, i 6) la filogènia obtinguda ens ha permès especular sobre l'evolució de determinades característiques del patró corporal, mostrant la gran plasticitat de la seva aparició i la prevalença de l'adquisició independent d'algunes d'elles. |
|---|