El monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Fons documental: identificació, edició i estudi. Segles X-XI
El propòsit principal d’aquesta tesi és identificar, publicar i analitzar 1.268 documents de l’antic arxiu de Sant Benet de Bages, una abadia benedictina fundada a mitjans del segle X, a la riba dreta del riu Llobregat (a la Catalunya central) per Sala de Conflent, un membre destacat de la noblesa p...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2012 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/64002 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/95946 http://hdl.handle.net/10459.1/64002 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Abadies benedictines Sant Benet de Bages Comtats catalans Frontera Segles X i XI Abadías benedictinas Condados catalanes Benedictine abbeys Catalan counties Mark Història medieval 94 |
| Sumario: | El propòsit principal d’aquesta tesi és identificar, publicar i analitzar 1.268 documents de l’antic arxiu de Sant Benet de Bages, una abadia benedictina fundada a mitjans del segle X, a la riba dreta del riu Llobregat (a la Catalunya central) per Sala de Conflent, un membre destacat de la noblesa pirinenca, un col•laborador proper dels comtes de Barcelona-Osona-Manresa en la tasca de conquesta i repoblació de la marca occidental en contacte amb al-Andalus. El període tractat comprèn 225 anys, de l’any 898 (data del primer document de propietat que tenia el monestir, fundat més de seixanta anys més tard) fins l’any 1123, quan va recuperar de nou la independència, després de la unió temporal amb Sant Ponç de Tomièras (ca. 1075-1101), d’acord amb el programa de la Reforma Gregoriana. Al llarg d’aquests documents, som capaços de conèixer no tan sols el llarg procés de formació del monestir i els detalls de la seva dotació, sinó també quins foren els seus abats, quants monjos hi va haver i la formació del seu patrimoni. Aquesta tesi aporta una mirada més profonda dels aspectes relacionals intraterritorials i extraterritorials i adquirir un coneixement intensiu en el camp social, polític, econòmic, material, cultural i lingüístic dels comtats catalans durant els segles X i XI i fins el primer quart del segle XII. |
|---|