Impacte de l'entrenament mitjançant simulació d'alta fidelitat en l'equip d'aturada cardiorespiratòria d'urgències a un hospital de tercer nivell

Antecedents: L’atenció a l’aturada cardiorespiratòria (ACR) requereix una organització específica dins del servei d'urgències, de manera que permeti als responsables de la ressuscitació una optimització de les funcions i del temps per a assegurar els estàndards establerts. La simulació clínica...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Varon Alvarez, Maria Angelica
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/695540
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/695540
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Simulació d'alta fidelitat
Realitätsnahe Simulation
High fidelity simulation
Simulación de alta fidelidad
Aturada cardiorespiratòria
Kardiorespiratorischer Stillst
Cardiorespiratory arrest
Parada cardiorespiratoria
Urgències
Notfälle
Emergency room
Urgencias
Ciències de la Salut
61
Descripción
Sumario:Antecedents: L’atenció a l’aturada cardiorespiratòria (ACR) requereix una organització específica dins del servei d'urgències, de manera que permeti als responsables de la ressuscitació una optimització de les funcions i del temps per a assegurar els estàndards establerts. La simulació clínica no sols permet un entrenament i valoració de les habilitats tècniques (HT) específiques, sinó que també permet treballar de forma estandarditzada, formativa i avaluativa les habilitats no tècniques (HNT), traduint-se en una millora de l'assistència mèdica i seguretat per al pacient. L’objectiu principal va ser analitzar l’impacte de l’entrenament mitjançant simulació d'alta fidelitat de l’equip d’ACR d'urgències d'un hospital universitari de tercer nivell en els resultats de la gestió de l’ACR. Mètodes: Estudi quasiexperimental, sense grup control, prospectiu i unicèntric. Es va realitzar una valoració prèvia i posterior a un entrenament mitjançant simulació clínica, analitzant així l'impacte en l'atenció de l’ACR a urgències d'un Hospital Universitari de tercer nivell. Per la recollida de les dades es va fer servir l’escala TEAM per valorar el rendiment del treball en equip mitjançant les HNT. També es van crear i validar dos instruments de recollida de dades, l’escala MiG-ACR per mesurar les dades referents al maneig i gestió de l’ACR i l’escala PEP-ACR per avaluar la percepció de l’estrès per part dels professionals que assisteixen l’ACR. Resultats: Els valors globals de l’escala TEAM van augmentar de mitjana de 37,38 a 39,86(0,00) després de l’experiència en simulació sent aquest últim rendiment molt pròxim a excel·lent. Amb relació a l’escala MiG-ACR els resultats van augmentar de mitjana de 9,2 a 10,6(0,04) mantenint-se en la forquilla alta dels valors millorables de la gestió de l’ACR cap a una gestió òptima. Els resultats de l’escala PEP-ACR van disminuir de mitjana de 48,90 a 48,28(0,23) demostrant que la intervenció va reduir la percepció d’estrès dels professionals. Conclusions: La implementació d’un entrenament mitjançant simulació d’alta fidelitat en l’equip d’ACR d’urgències a un hospital de tercer nivell millora els resultats de gestió de l’ACR al rendiment del treball en equip mitjançant les habilitats no tècniques dels equips d’ACR, la qualitat de la gestió i maneig de l’ACR i la quantificació dels nivells d’estrès després d’un entrenament mitjançant simulació d’alta fidelitat.