Enhancing pine forests resistance to multiple disturbances through forest management
Les pertorbacions naturals s’estan intensificant com a conseqüència del canvi climàtic, forçant els ecosistemes forestals a adoptar respostes sense precedents. Tot i que la gestió forestal pot contribuir a mitigar aquests impactes, encara es desconeix quins tractaments poden incidir de manera efecti...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/694987 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/694987 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Crema prescrita Prescribed burning Quema prescrita Aclarida Thinning Clara Resiliència Resilience Resiliencia Ciències Experimentals 574 |
| Sumario: | Les pertorbacions naturals s’estan intensificant com a conseqüència del canvi climàtic, forçant els ecosistemes forestals a adoptar respostes sense precedents. Tot i que la gestió forestal pot contribuir a mitigar aquests impactes, encara es desconeix quins tractaments poden incidir de manera efectiva sobre diverses pertorbacions alhora, així com els mecanismes fisiològics que expliquen la resposta dels arbres a aquests tractaments. Aquesta tesi explora el potencial de diferents estratègies de gestió forestal, concebudes inicialment per reduir el risc d’incendi, per tal d’augmentar també la resistència de les pinedes davant de pertorbacions com els incendis, les sequeres i les plagues. Els tractaments avaluats inclouen diferents intensitats d’aclarida, seguides o no de cremes prescrites, així com cremes prescrites sense intervenció prèvia. La resposta als tractaments a curt, mitjà i llarg termini s’ha avaluat a través de models de simulació, dendrocronologia i anàlisis d’isòtops estables i de contingut de terpens, en dues espècies de pi d’alta importància ecològica i econòmica de la regió mediterrània i de l’oest de Nord-amèrica: Pinus nigra i Pinus ponderosa. Els resultats mostren que les aclarides d’alta intensitat, que comporten una reducció substancial de la densitat forestal, milloren la resistència dels boscos a incendis, sequeres i plagues, especialment quan es combinen amb cremes prescrites. Aquest augment de resistència s’associa a una millora del rendiment fisiològic dels arbres romanents, probablement com a resultat d’una menor competència pels recursos amb la vegetació del sotabosc i l’estrat arbori. En canvi, la crema prescrita aplicada de directament sense intervenció prèvia no té efectes significatius sobre la resistència dels pins als insectes defoliadors. En conjunt, els resultats d’aquesta tesi suggereixen que les estratègies de gestió que actuen simultàniament sobre la vegetació arbòria i del sotabosc poden jugar un paper clau en l’adaptació dels boscos als nous règims de pertorbacions. La integració d’aquestes evidències amb el coneixement científic existent pot contribuir a orientar pràctiques de gestió forestal més eficaces. |
|---|