Anàlisi experimental de la dinàmica estuariana de la Badia dels Alfacs

La Badia dels Alfacs, situada al Delta de l’Ebre, es comporta com un estuari per l’aportació d’aigua dolça que rep dels canals de desguàs provinent dels arrossars que cobreixen una gran part de la plana deltaica durant els mesos d’estiu. Així, la badia té una dinàmica molt diferenciada entre els mes...

Full description

Bibliographic Details
Author: Bagès Yáñez, Laura
Format: master thesis
Publication Date:2017
Country:España
Institution:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repository:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Language:Catalan
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/107981
Online Access:https://hdl.handle.net/2117/107981
Access Level:Open access
Keyword:Hydrodynamics
Estuaries
Badia dels Alfacs
estratificació
model de caixes
temps de renovació
oxigen dissolt
musclos
Hidrodinàmica
Estuaris
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Enginyeria hidràulica, marítima i sanitària
Description
Summary:La Badia dels Alfacs, situada al Delta de l’Ebre, es comporta com un estuari per l’aportació d’aigua dolça que rep dels canals de desguàs provinent dels arrossars que cobreixen una gran part de la plana deltaica durant els mesos d’estiu. Així, la badia té una dinàmica molt diferenciada entre els mesos de conreu de l’arròs i de mesures ecològiques per afavorir la fauna aquàtica, en els quals els canals es troben oberts (abril-gener) i de gener a abril, en el que els canals quasi no aporten aigua dolça. Això provoca forts gradients de salinitat que afecten de manera significativa a la hidrodinàmica de la badia. A més, es tracta d’un espai de mitilicultura (especialització de l’aqüicultura en la cria del musclo) amb un valor econòmic afegit. La qualitat de l’aigua afecta de forma significativa a la producció. Aquesta està influenciada tant per la càrrega de nutrients que aporta l’aigua dolça com per la hidrodinàmica de la badia. Unes condicions de temperatures extremes o un escenari d’hipòxia poden afectar a la producció. Per entendre els processos d’oxigenació de la badia cal estudiar globalment la seva hidrodinàmica. Així, en el present treball es fa un estudi de la hidrodinàmica estuariana a partir de dades experimentals de temperatura, salinitat i oxigen dissolt del projecte MESTRAL, no només amb el fi d’entendre millor els processos que es duen a terme dins de la badia durant els mesos de canals oberts i tancats, sinó també, d’analitzar com afecten aquests en el cultiu de musclos. Es disposen de dades de cinc campanyes, realitzades al Juny del 2012, al Juliol del 2013, al Setembre del 2013, al Maig del 2014 i al Febrer del 2014. Per a l’anàlisi de les dades s’empra una base de dades oceanogràfica (Ocean Data View) i per a la presentació dels resultats, s’utilitzen dues campanyes, la del Juny 2012 per al cas de canal obert i la de Febrer 2014 per al cas de canal tancat. Els resultats mostren com durant els mesos de canals tancats les distribucions són bastant homogènies, en canvi, en la època de canals oberts es produeix una estratificació en la columna d’aigua (tant en temperatura com en salinitat i densitat) i l’aigua superficial presenta una salinitat inferior degut a l’aportació d’aigua dolça. El model de caixes mostra uns fluxos advectius importants durant els mesos d’estiu, i inferiors durant l’hivern. En canvi, el flux difusiu pren molta més importància durant els mesos de canals tancats. La distribució d’oxigen dissolt indica que es donen valors molt pròxims a la hipòxia durant els mesos de canals oberts, en canvi, durant els mesos de canals tancat els valors d’oxigen dissolt son més elevats. Tot i així, el temps de residència indica que l’aigua tarda més en renovar-se durant els mesos de canals tancats. Així, els resultats indiquen que el flux difusiu pren més importància que el temps de renovació en els processos d’oxigenació. Els baixos valors d’oxigen dissolt durant els mesos de canals obert són deguts a que, tot i que el temps de residència és inferior, les bactèries tenen una gran activitat durant aquesta època, oxidant tota la matèria orgànica (provinent dels canals i per l’excés de fitoplàncton durant els mesos d’estiu), pel que el consum d’oxigen és molt elevat. A causa de la terbolesa de l’aigua provocada per la presència de matèria orgànica, per l’estratificació en la columna d’aigua i pel poc flux difusiu vertical, les capes més profundes arriben a valors molt baixos d’oxigen dissolt.