El règim juridicolingüístic al nou Estatut. Principis i àmbits
És sabut que, a pesar del progrés experimentat a favor de les llengües distintes del castellà que implicà l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978, la constitucionalització dels drets dels parlants en altres llengües que la castellana no arribà a les expectatives generades durant el proc...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2009 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/165581 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/165581 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Competència i actuació (Lingüística) Dret Català Competence and performance (Linguistics) Law Catalan language |
| Sumario: | És sabut que, a pesar del progrés experimentat a favor de les llengües distintes del castellà que implicà l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978, la constitucionalització dels drets dels parlants en altres llengües que la castellana no arribà a les expectatives generades durant el procés de la transició política. La Constitució, doncs, no preveu explícitament cap regulació en relació amb el règim jurídic de les distintes llengües oficials en àmbits com l'Administració pública o el poder judicial, i remet (ex art. 3.2 CE) als respectius estatuts d'autonomia, una remissió que el Tribunal Constitucional (TC) ha anat interpretant com que es tracta d'una competència de les comunitats autònomes (CA) per regular «l'abast i els efectes de la cooficialitat» (entre d'altres, STC 82/1986, 83/1986, 123/1988, 74/1989, 56/1990, i 337/1994), competència que després va incorporar l'Estatut d'autonomia de Catalunya (art. 143). |
|---|