Distribució de Galemys pyrenaicus (Insectivora, Talpidae) a Catalunya

Es presenten els resultats obtinguts en una campanya de mostreig de 409 trams fluvials realitzada amb l'objectiu d'establir la distribució de Galemys pyrenaicus a Catalunya, utilitzant com a mètode la prospecció d'excrements de l'espècie. S'ha detectat la presència de l'...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Aymerich, Pere, Casadesús, Francesca, Gosálbez, Joaquim
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:2001
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:1824
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/1824
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Galemys pyrenaicus
Catalunya
NE Ibèria
Distribució
Freqüència
Catalonia
NE Iberian Peninsula
Distribution
Frequency
Descripción
Sumario:Es presenten els resultats obtinguts en una campanya de mostreig de 409 trams fluvials realitzada amb l'objectiu d'establir la distribució de Galemys pyrenaicus a Catalunya, utilitzant com a mètode la prospecció d'excrements de l'espècie. S'ha detectat la presència de l'espècie en 108 trams a les conques dels rius Ter, Segre, Noguera Pallaresa-Flamisell i Garona, mentre que sembla absent de les conques dels rius Llobregat-Cardener i Noguera Ribagorçana. La freqüència de trams positius és molt superior a les conques de la Garona i Noguera Pallaresa (entorn del 45%) que a les del Segre i Ter (entorn del 20%), i és mínima a la subconca quasi independent del Flamisell (8.3%). El límit altitudinal inferior se situa entre 700 i 1100 m a les conques d'influència mediterrània del vessant sud dels Pirineus, mentre que al vessant nord d'influència atlàntica l'altitud no és cap factor limitant en la distribució. La distribució de l'espècie no és contínua, sinó fragmentada -per causes naturals o artificials- en nuclis de mida variable i amb una interconnexió molt diversa. A la conca del Ter i a la subconca del Flamisell l'hàbitat disponible és escàs i la seva fragmentació alta, motius pels quals les poblacions presents serien les més vulnerables.