Backbone N-modified peptides: beyond N-methylation
[cat]En química medicinal, la N-metilació de l’esquelet peptídic s’ha utilitzat àmpliament per a imposar restriccions conformacionals en pèptids i així optimitzar la seva activitat i selectivitat. D’altra banda, la introducció de grups N-Me en pèptids d’interès terapèutic també és una estratègia per...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/48641 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/48641 http://hdl.handle.net/10803/127640 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Pèptids Síntesi en fase sólida Síntesi orgànica Peptides Solid-phase synthesis Organic synthesis |
| Sumario: | [cat]En química medicinal, la N-metilació de l’esquelet peptídic s’ha utilitzat àmpliament per a imposar restriccions conformacionals en pèptids i així optimitzar la seva activitat i selectivitat. D’altra banda, la introducció de grups N-Me en pèptids d’interès terapèutic també és una estratègia per a millorar la seva biodisponibilitat, ja que els pèptids N-metilats són més hidrofòbics, més resistents al trencament proteolític, i -en general- més permeables a través de les membranes biològiques. No obstant, s’han descrit molts pocs exemples en els quals s’hagi modificat l’esquelet peptídic amb d’altres grups N-alquil. Això es pot atribuir a la dificultat d’acilar residus N-alquilats amb grups més grans que N-Me, degut al major impediment estèric. L’objectiu principal de la present tesi ha estat explorar la viabilitat sintètica d’introduir nous N-substituents en pèptids, i comparar les propietats d’aquests nous pèptids N-substituïts amb les dels seus homòlegs N-metilats. En aquesta tesi demostrem que els pèptids modificats amb una cadena de N-trietilenglicol (N-TEG) es poden preparar amb mètodes ja establerts per a la síntesi de pèptids N-metilats. En incrementar la llargada de la cadena de N-oligoetilenglicol (N-OEG), l’acoblament sobre el residu N-alquilat no és viable en fase sòlida, però es pot aconseguir solució utilitzant un clorur d’àcid. Per a dos ciclopèptids model, vam sintetitzar diversos N-OEG anàlegs, i vam trobar que la introducció del grup N-OEG augmenta la hidrofobicitat de forma proporcional a la llargada de la cadena. També vam trobar que el reemplaçament del grup N-Me present en aquests pèptids per una cadena curta de N-OEG provoca una mínima pertorbació de la seva conformació i activitat biològica. En base aquesta observació, vam estudiar el grup N-(4-azidobutil) com a linker per a permetre la conjugació en pèptids que no poseeixen grups funcionals derivatitzables. Demostrem que el grup N-(4-azidobutil) es pot introduir en un pèptid utilitzant mètodes estàndard de síntesi en fase sòlida, i que la substitució d’un grup N-Me present en un pèptid pel nostre linker no altera la conformació del pèptid. També demostrem que grup N-(4-azidobutil) permet la conjugació mitjançant diverses transformacions químiques. Es tracta d’un linker ortogonal a la majoria de grups protectors emprats en síntesi de pèptids, i químicament inert a una gran varietat de grups funcionals. En conclusió, la modificació de l’esquelet peptídic amb d’altres N-substituents més grans que N-Me és factible, però sorgeixen dificultats sintètiques en incrementar el tamany del grup N-alquil. Considerant que el grup N-Me es troba present en nombrosos pèptids biològicament actius, la seva substitució per d’altres entitats químiques és una alternativa viable per a introduir diversitat estructural o alterar propietats farmacològiques importants quan no és possible o no interessa modificar d’altres posicions d’un pèptid. |
|---|