Màscara i moviment
Les funcions primeres de les màscares coincideixen en les diferents cultures. En totes elles, van servir pel que es pot resumir en les tres categories de (1) síntesi, (2) abstracció i (3) transcendència. La primera, personificant allò salvatge -animals ferotges, déus despietats, morts-, apropant-los...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/341646 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/341646 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Theaters - Japan -- Tokyo teatro Tokyo máscara velocidad tren transparecer Teatres -- Japó -- Tòquio Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Art::Teatre Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis |
| Sumario: | Les funcions primeres de les màscares coincideixen en les diferents cultures. En totes elles, van servir pel que es pot resumir en les tres categories de (1) síntesi, (2) abstracció i (3) transcendència. La primera, personificant allò salvatge -animals ferotges, déus despietats, morts-, apropant-los al que és comprensible, que és el fer humà. La segona, sublimant la bellesa coneguda, com en les màscares africanes de rostres femenins. I, per últim, la del pur ritu, intermediació festiva amb un més enllà del plaer. Tot i diferir-ne per tenir un fi funcional (catàrtic), el ritu -que és limítrof, reuneix mortals i déus, temps i eternitat- té alguna cosa de joc. L'arquitectura, com la màscara, és ritual. I també síntesi (recer) i abstracció, que aixeca les belleses del món per a ell i per al més enllà. Qualsevol edifici és un temple, per essència i per presència, i qualsevol edifici és també transparent, perquè definint dos costats, aquests ja només poden aparèixer "a través", trobar-se en ell. |
|---|