La invasió de Gambusia holbrooki en ecosistemes eutrofitzats. Dels mecanismes ecològics a la seva gestió
La introducció d’espècies invasores, juntament amb altres pertorbacions com l’augment dels nutrients, amenacen la biodiversitat nativa globalment. Les invasions biològiques d’espècies exòtiques es troben íntimament lligades a l’activitat humana, des de l’etapa inicial d’introducció en el nou hàbitat...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/668318 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/668318 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ecologia marina Ecología marina Marine ecology Peixos Peces Pisces Animals invasors Animales invasores Invasive animals Ciències Experimentals i Matemàtiques 574 |
| Sumario: | La introducció d’espècies invasores, juntament amb altres pertorbacions com l’augment dels nutrients, amenacen la biodiversitat nativa globalment. Les invasions biològiques d’espècies exòtiques es troben íntimament lligades a l’activitat humana, des de l’etapa inicial d’introducció en el nou hàbitat fins a l’establiment i l’expansió. La cerca dels factors ecològics i socioeconòmics que fan que una espècie introduïda esdevingui invasora i provoqui un impacte és l’objectiu fonamental de la ciència d’invasions biològiques. Aquesta tesi s’emmarca en el context d’una invasió d’un petit peix, la gambúsia (Gambusia holbrooki) en ecosistemes subjectes a degradació ambiental a causa d’una excessiva fertilització amb nitrats. Mitjançant estudis experimentals en laboratori i en mesocosmos, però també amb estudis de camp, s’explora la hipòtesi de si l’eutrofització té una influència significativa sobre l’èxit invasor de G. holbrooki. Concretament, el primer objectiu és comprendre els mecanismes ecològics resultat de la introducció d’aquests peixos i la contaminació per nitrats i com aquests alteren la comunitat biòtica nativa i certs processos ecològics com la producció primària i la descomposició de matèria orgànica. També es vol avaluar la toxicitat directa dels nitrats sobre la salut de mascles, femelles i juvenils de G. holbrooki mitjançant l’ús de diferents biomarcadors. L’augment de la concentració de nutrients, però també la qualitat de l’habitat físic, l’abundància de depredadors i la prevalença de paràsits, podrien influir en els trets d’història de vida i l’èxit invasor de G. holbrooki. Si la seva condició física estigués influenciada per qualsevol d’aquests factors, els gestors del medi natural podrien dur a terme un control de les poblacions invasores de G. holbrooki mitjançant un enfocament que tingués en compte el conjunt de l'ecosistema, afavorint certes condicions ambientals que reduïssin el seu èxit invasor. Tanmateix, fos per eliminació directa o mitjançant aquest enfocament ecosistèmic, la reducció de l’abundància de G. holbrooki hauria de ser compensada amb la recuperació d’altres espècies natives, com ara el fartet (Aphanius iberus) i proporcionar una eficiència similar en el servei ecosistèmic del control biològic de mosquits, tant en aigües netes com eutròfiques. Els resultats indicaren una interacció insignificant entre els impactes exercits tant per la introducció del peix com per la contaminació per nitrats en l’ecosistema receptor, sent per tant els seus efectes de tipus additiu. La pèrdua de biomassa de peixos observada en concentracions altes de nitrats s'atribuiria a efectes indirectes, com ara una disminució de l'abundància de preses, i no pas per una alteració directa en la fisiologia dels peixos. Aquesta hipòtesi es confirmà en els tests de laboratori, on només els mascles i juvenils patiren alteracions lleus en l’alimentació i l’emmagatzematge de reserves. Aquesta baixa susceptibilitat de G. holbrooki als nitrats, especialment en femelles, confirma la seva alta tolerància a un ampli gradient de condicions ambientals descrita anteriorment. A més, la baixa prevalença de paràsits i l'alta variabilitat en els trets d’història de vida, aquesta última atribuïda principalment a la pròpia densitat de G. holbrooki per sobre d’altres factors ambientals, ofereix poques esperances als gestors per tal de controlar aquesta espècie invasora, a part de la completa eradicació en localitats concretes. Atesa la similar eficiència, però amb una major lentitud, de les espècies autòctones, inclús en absència de peixos, per reduir les abundàncies de mosquits en aigües eutròfiques i netes, presenta una prova evident que la introducció de G. holbrooki representa una amenaça innecessària per al servei ecosistèmic natural. La superioritat competitiva de G. holbrooki sobre les espècies natives, juntament amb la dificultat d’eradicar-la una vegada establerta, fa que siguin prioritaris la prevenció de noves introduccions de G. holbrooki per al control biològic de mosquits, però també la restauració de les poblacions de competidors natius. |
|---|