El relleu submarí del Parc Nacional de l’arxipèlag de Cabrera

[cat] Els fons marins del Parc Nacional de l’Arxipèlag de Cabrera presenten una notable diversitat pel que fa al seu relleu, amb una marcada asimetria tant est-oest com nord-sud. Així, els fons situats a l’est dels illots septentrionals configuren una extensa planassa delimitada pe...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Canals, Miquel, Lastras, Galderic, Rivera, Jesús, Amblàs, David, Calafat, Antoni M.
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2020
País:España
Institución:Universidad de las Islas Baleares
Repositorio:Biblioteca Digital de les Illes Balears
OAI Identifier:monografiesHistoriaNatural:MonografiesSHNB_2020vol030p045
Acceso en línea:http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/2020vol0/30p045.dir/MonografiesSHNB_2020vol030p045.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/monografiesHistoriaNatural/document/MonografiesSHNB_2020vol030p045
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Cabrera (Spain)
Natural History
Descripción
Sumario:[cat] Els fons marins del Parc Nacional de l’Arxipèlag de Cabrera presenten una notable diversitat pel que fa al seu relleu, amb una marcada asimetria tant est-oest com nord-sud. Així, els fons situats a l’est dels illots septentrionals configuren una extensa planassa delimitada per la isòbata de 55 m, damunt la qual s’hi desenvolupen un seguit de barres i crestes cimentades, amb ones de sediment gegants intercalades. En canvi, cap a l’oest, es guanya profunditat ràpidament. Al nord de l’arxipèlag les fondàries són sensiblement menors que no pas al sud, on a molt poca distància de la costa s’assoleixen els 100 m. Els fons situats al sud de Cabrera Gran presenten un extens camp d’ones de sediment pregones orientades de nord a sud, és a dir transversalment a les isòbates. A l’extrem sud-oriental del Parc s’observen unes grans barres cimentades d’orientació mitjana oest-est que semblen tenir continuïtat en direcció a llevant, fora de l’àrea cartografiada. A més, hom descriu i interpreta per primer cop altres elements singulars del relleu submarí, com ara un camp de dunes en mitja lluna, monticles i agrupacions de protuberàncies que localment donen un aspecte granellut al fons, terrasses i esglaons a la plataforma interna, esteles de sediments als freus, un canal submarí al llarg del tàlveg d’Es Port, el rebliment sedimentari de cales i badies, i fins i tot un possible dipòsit d’esllavissament submarí enfora del cap de Llebeig. Alguns elements del relleu submarí semblen tenir una relació directa amb l’estructura geològica observable a Cabrera Gran i als illots menors. El cas aparentment més obvi és el de la vall submarina d’Es Port, associada a un front d’encavalcament de direcció sud-est a nord-oest que a terra determina el traçat del canal de ses Figueres, que vertebra el principal subsistema de drenatge de tot l’arxipèlag. La continuació dels forts desnivells i penya-segats costaners cap als fons marins també es palesa en nombrosos indrets. Per últim, la fisiografia i el relleu submarí, així com la naturalesa dels materials que a cada indret el formen i l’acció dels processos oceanogràfics, tenen un paper determinant en la composició i distribució dels hàbitats bentònics propis del Parc Nacional.