Anàlisi molecular avançat mitjançant espectroscòpia de ressonància nuclear magnètica en la insuficiència cardíaca
Malgrat els avenços terapèutics, la malaltia cardiovascular (CV) segueix essent la principal causa de morbiditat i mortalitat en països desenvolupats. En el camp de la insuficiència cardíaca (IC), la incidència i prevalença de la mateixa estan incrementant anualment. Des del primer contacte mèdic, e...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Publication Date: | 2022 |
| Country: | España |
| Institution: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repository: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Language: | Catalan |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:274936 |
| Online Access: | https://ddd.uab.cat/record/274936 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Insuficiència cardiaca Insuficiencia cardíaca Heart failure Ciències de la Salut 616.1 |
| Summary: | Malgrat els avenços terapèutics, la malaltia cardiovascular (CV) segueix essent la principal causa de morbiditat i mortalitat en països desenvolupats. En el camp de la insuficiència cardíaca (IC), la incidència i prevalença de la mateixa estan incrementant anualment. Des del primer contacte mèdic, es requereix d'una bona estratificació pronòstica de cara a saber quins malalts es beneficiaran millor de teràpies específiques. En aquest context, els biomarcadors han esdevingut una eina important de cara al diagnòstic i seguiment clínic dels malalts. De totes maneres, tot i la recerca creixent en aquest camp, segueix existint un alt percentatge de malalts que presenten una evolució clínica desfavorable. Aquest fet ha propiciat innovació en la cerca de nous biomarcadors que permetin una millor estratificació pronòstica en la malaltia CV. S'ha realitzat un gran avenç en l'estudi molecular avançat mitjançant espectroscòpia per ressonància nuclear magnètica d'hidrogen (RMN-H1) per l'estudi de complexos moleculars com les lipoproteïnes i les glicoproteïnes plasmàtiques en la malaltia CV arterioscleròtica i en la valoració de l'estat infamatori en la síndrome metabòlica i altres escenaris clínics, però tot just s'està començant en el context de la IC. L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és estudiar el valor afegit que poden aportar diferents nous biomarcadors derivats de l'anàlisi molecular avançat mitjançant espectroscòpia de RMN-H1 en la població amb IC. A partir d'una cohort prospectiva de pacients afectes d'IC crònica seguits en un hospital de tercer nivell, s'estudia les alteracions existents en el perfil lipoproteic i es comparen amb els valors obtinguts d'una població aparellada sense IC, i s'estudia l'associació entre les alteracions observades amb la mortalitat CV en la cohort amb IC. Finalment, la darrera part del treball es centra en la valoració de l'estat inflamatori estudiat mitjançant espectroscòpia de RMN-H1 i la seva correlació amb els esdeveniments clínics a llarg termini. Els resultats obtinguts mostren que, en els pacients amb IC crònica, existeixen clares diferències en el perfil lipoproteic quan comparats amb subjectes sense IC. Les diferències principals es centren en les lipoproteïnes d'alta densitat (HDL), on trobem que la mida mitjana de les mateixes es troba augmentada, principalment a expenses d'una pèrdua del component de mida més petita, i que, globalment, es troben més carregades de colesterol. A més, hem observat que aquestes diferències s'accentuen com més evolucionat està el procés d'IC i que són predictores independents per a mortalitat CV en la cohort amb IC, fins i tot en models ajustats per múltiples factors de risc i biomarcadors coneguts en aquest camp. Finalment, hem descrit l'estat inflamatori en la cohort amb IC mitjançant la concentració sèrica de glicoproteïna (Glic) A i B, i hem observat associació entre la concentració de les mateixes amb l'esdeveniment combinat de mortalitat o ingrés per IC a llarg termini en el subgrup de pacients amb IC d'etiologia no isquèmica. En resum, en la IC crònica existeixen clares alteracions moleculars que poden ser detectades mitjançant espectroscòpia de RMN-H1. En particular, i de forma independent a altres factors de risc i biomarcadors coneguts en l'escenari de la IC, les alteracions detectades mitjançant aquest mètode en les partícules HDL es correlacionen amb la mortalitat CV i els ingressos per IC en la cohort global, i les concentracions de Glic amb la mortalitat o ingrés per IC en el subgrup d'IC de causa no isquèmica. Les alteracions descrites poden aportar valor afegit en el control clínic i seguiment dels pacients amb IC crònica, tot i que encara és necessària més recerca en aquest camp per establir punts de tall consistents i validació en estudis aleatoritzats per a que puguin ser usats com a guia en les decisions terapèutiques. |
|---|