A space for resistance understanding the socio-ecological archetype of successful resistance: case study of Gallecs
Per descriure el arquetipus del èxit de la resistència a la urbanització, s’analitza el cas d’estudi de Gallecs, una zona rural rodejada de territori urbanitzat de 733,52 hectàrees a 20Km de Barcelona. El conflicte va començar als anys 70 y ara aquesta zona y les persones que hi viuen han assolit i...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/665181 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/665181 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Gallecs Resistència Resistencia Resistance Peeriurbà Periurbano Periurban Ciències Experimentals 504 |
| Sumario: | Per descriure el arquetipus del èxit de la resistència a la urbanització, s’analitza el cas d’estudi de Gallecs, una zona rural rodejada de territori urbanitzat de 733,52 hectàrees a 20Km de Barcelona. El conflicte va començar als anys 70 y ara aquesta zona y les persones que hi viuen han assolit i assegurat un nivell d’estabilitat per viure en un Gallecs rural. Les dades primàries i secundàries han estat analitzades a nivell micro amb les teories fonamentades i les dades de nivell meso i macro, com a “blocs de construcció” per el cas del estudi (Thomas, 2011), són utilitzats per descriure l’evolució de l’espai al llarg dels anys, juntament amb els diversos grups socials de la població de la zona. Tot la qual cosa, ajuda a comprendre la complexitat de les dinàmiques de desacord entre els grups socials en un petit poble. També s’ofereix una narrativa més dinàmica del que comunament s’ha donat de l’èxit de Gallecs. La tesi resulta en un model al llarg de l’eix del temps, de les interaccions, la mida, l’estratègia i la vigilància necessària. Detallant la situació particular de com deuen actuar en el seu marc temporal la població y l’administració, en l’ús a la mobilització de les xarxes de contactes construïdes durant aquests anys. Estranyament, la difícil situació deguda a l’expropiació, és el que va donar a Gallecs una mida que va permetre lluitar per la conservació, a més a més provocà la discussió sobre l’estratègia a llarg termini dins el moviment social que podria proporcionar una protecció legal i la vigilància permanent de la població per mantenir Gallecs. |
|---|