Planificacions successives i construccions ajornades. La formació del sistema de transport modern a Catalunya (1779-1935)
Durant els 150 anys que separen el darrer terç del segle XVIII i la dècada de 1930 es constitueix a Catalunya el sistema modern de transports basat en les carreteres convencionals i l’estesa de les línies ferroviàries. Aquestes dues infraestructures de caràcter lineal van aglutinar els esforços més...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/424694 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/424694 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Xarxa viària moderna Sistema ferroviari Planificacions Ritmes de construcció Activitat econòmica Connexió internacional Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Infraestructures i modelització dels transports::Infraestructures i transport ferroviari |
| Sumario: | Durant els 150 anys que separen el darrer terç del segle XVIII i la dècada de 1930 es constitueix a Catalunya el sistema modern de transports basat en les carreteres convencionals i l’estesa de les línies ferroviàries. Aquestes dues infraestructures de caràcter lineal van aglutinar els esforços més remarcables per optimitzar el sistema de relacions i d’intercanvis, fet que es corrobora en un grau rellevant d’ideació del que havia de ser una xarxa representada en la planificació continuada de vies destinades al servei de les relacions productives i comercials del territori. Alhora, es va veure sotmesa a unes dificultats evidents en la seva execució física, per raons estrictament econòmiques però, sobretot, per un ordre de prioritats que va modelar una geometria viària radial sobre Barcelona i el seu port així com l’accessibilitat als nuclis de més activitat manufacturera i industrial. La seva configuració va determinar una topologia de xarxa amb uns límits que va relegar a un segon terme les geografies en relació al Pirineu axial per anar intensificant l’accessibilitat en els indrets propers a la costa. Les especialitzacions de la industrialització madura a partir de principis del segle XX van obrir noves consideracions sobre el paper de les vies de comunicació que afecten a un interès renovat per les connexions ferroviàries internacionals però de difícil concreció i, de manera particular, es constaten en el reflex d’un imaginari cultural que va incorporar unes noves funcions en clau de lleure i de turisme en els territoris més allunyats del fenomen urbà del país enfrontats, en paral·lel, als processos intensius d’aprofitament dels recursos territorials. |
|---|