Multilingualism, elitism and ideologies of globalism in international schools in Catalonia
En les últimes dècades, moltes escoles d'elit fundades segons paràmetres nacionals s'han internacionalitzat per adaptar-se a les condicions canviants de les societats en la modernitat tardana, i mantenir-se competitives en un mercat educatiu altament disputat. La internacionalitat pot ser...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:234223 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/234223 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Multilingüisme Educació i globalització Discriminació en l'educació |
| Sumario: | En les últimes dècades, moltes escoles d'elit fundades segons paràmetres nacionals s'han internacionalitzat per adaptar-se a les condicions canviants de les societats en la modernitat tardana, i mantenir-se competitives en un mercat educatiu altament disputat. La internacionalitat pot ser més o menys explícita, i s'implementa en major o menor mesura en escoles públiques, concertades i privades (Bonal, 2009; Vilalta, 2015). Internacionalitzar-se implica, normalment, augmentar la presència de l'anglès i d'altres llengües estrangeres, consolidar programes d'intercanvi o cursar períodes a l'estranger, i implementar programes internacionals com els que ofereix la Organització del Batxillerat Internacional (IBO), que són cada cop més presents en escoles de tot el món (Resnik, 2012, 2015). Aquesta singular etnografia explora la construcció de la categoria internacional en dues escoles d'elit des de la perspectiva de la sociolingüística crítica. Posar la llengua al centre de l'estudi dels processos d'elitització educatius és força excepcional, i un angle fins ara inèdit en el context de Catalunya. Durant un període de tres anys he dut a terme treball de camp etnogràfic en dues escoles de l'àrea de Barcelona, una escola 'britànica internacional' i una escola 'catalana internacional'. La meva anàlisi es basa en les observacions d'aula i de diversos espais de les escoles, converses i entrevistes, en els paisatges lingüístics i també en les notes de camp, dades visuals i documents, en les pàgines web de les escoles i dades de xarxes socials, i polítiques lingüístiques educatives. Tots aquests elements permeten mostrar i analitzar les transformacions semiòtiques que ha requerit en aquests casos el procés d'esdevenir internacional. La meva anàlisi mostra processos d'estilització que han tingut lloc en diversos àmbits: l'ambient, els espais, el currículum i els individus. He explorat les dinàmiques complexes que intervenen en les pràctiques de distinció (Bourdieu, 1984) que hi ha al darrere dels processos d'internacionalització en les quals escoles i individus s'embarquen; qui té accés a quins recursos; com els diversos participants es capitalitzen o descapitalitzen; quins processos de categorització social hi tenen lloc; i quines conseqüències té tot això per als projectes socials i acadèmics dels estudiants i les escoles. Les històries de les escoles i les respectives comunitats educatives revelen el desig frenètic de capitalització de les classes mitjanes-altes que, en l'escenari de post-crisis actual a Catalunya, desitgen accedir a posicions de privilegi, o mantenir-les. Una educació internacional, i un 'molt bon anglès' semblen ser el màxim capital distintiu, que atrau tant al públic local com a les classes mitjanes globals, per tenir la millor mà per a competir en un mercat educatius neoliberalitzats. L'anàlisi de les estratègies educatives de les classes mitjanes-altes que es mostra en aquesta tesi revela les possibilitats i limitacions de mobilitat social per a estudiants amb capitals diversos (Bourdieu, 1986). L'anàlisi dels mecanismes de producció i reproducció de classe és crucial per a entendre com els processos d'estratificació social funcionen i emergeixen del sistema educatiu a Catalunya actualment. |
|---|