From the Triple to the Quadruple Helix of Innovation: Theory and Practice
Aquesta tesi doctoral aborda la principal preocupació dels responsables polítics i els professionals de la innovació sobre com estimular la innovació i el creixement socioeconòmic mitjançant la interacció amb diferents actors. Respon a la crida a fer més investigacions sobre el model de la Quàdruple...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/687801 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/687801 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Quàdruple hèlix Cuádruple hélice Quadruple helix Innovació del sector públic Innovación del sector público Public sector innovation Participació ciutadana Participación ciudadana Citizen engagement Ciències Socials 3 |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral aborda la principal preocupació dels responsables polítics i els professionals de la innovació sobre com estimular la innovació i el creixement socioeconòmic mitjançant la interacció amb diferents actors. Respon a la crida a fer més investigacions sobre el model de la Quàdruple Hèlix, una extensió de la Triple Helix. La Triple Hèlix es considera el model d'innovació bàsic en base a les relacions universitat-indústria-govern. Tanmateix, la seva eficàcia ha estat cada cop més qüestionada. Alguns autors argumenten que la Quàdruple Hèlix ofereix potencialment una millora afegint la quarta hèlix, que representa les demandes de la societat en el procés d'innovació. El model de Quàdruple Hèlix va sorgir com a marc normatiu i es va convertir en un concepte polític—sobretot a Europa—durant la dècada iniciada el 2010. No obstant això, el tema continua poc investigat, cosa que impedeix que contribueixi substancialment a la teoria i la pràctica de la innovació. Aquesta tesi pretén explorar en quines condicions i com funciona la Quàdruple Hèlix. Amb aquesta finalitat, la tesi inclou una revisió sistemàtica de la literatura i tres articles empírics en els contextos espanyol i danès, on s'investiga la Quàdruple Hèlix des de dos eixos principals: els living labs com a orquestradors de la col·laboració de tipus Quàdruple Hèlix i la innovació del sector públic com a resultat potencial de l'enfocament de la Quàdruple Hèlix. S'adopta un mètode d'investigació mixt, principalment mitjançant l'ús d'un enfocament qualitatiu exploratori complementat amb alguns elements quantitatius al tercer article, per aportar nova llum sobre el model de Quàdruple Hèlix, poc explorat en diferents entorns i sota diferents lents teòriques. Aquestes exploracions desafien alguns dels supòsits existents sobre la Quàdruple Hèlix i proporcionen evidència que pot ser d'utilitat per a millorar les polítiques d'innovació. En conjunt, aquesta tesi proporciona evidència empírica que assenyala tres condicions per a que la Quàdruple Hèlix funcioni: (i) aprofitar les posicions de poder dels ciutadans en els sistemes col·laboratius; (ii) gestionar les expectatives i la satisfacció dels grups d'interès en les col·laboracions; i (iii) organitzar pràctiques col·laboratives en les organitzacions (del sector públic) per beneficiar-se de la innovació. La tesi conclou que implicar els ciutadans de manera que els permeti aportar contribucions significatives als sistemes d'innovació és un procés complex que implica una planificació acurada a diferents nivells. L'autora no afirma que alguns reptes del model de Quàdruple Hèlix siguin insuperables, sinó que adopta una posició escèptica respecte al seu desenvolupament i aplicabilitat. Per a que la Quàdruple Hèlix es consideri un marc adequat per analitzar els processos d'innovació, cal tenir en compte almenys tres factors principals: les asimetries de poder entre la quarta hèlix i altres actors de la Triple Hèlix, les expectatives de les parts interessades i la satisfacció, i els canvis organitzatius. Sense tenir en compte aquests factors, el model de la Quàdruple Hèlix no serà adequat per servir com a base ni per proporcionar explicacions plausibles sobre les formes en què els actors interactuen per generar innovació. |
|---|