Propietarias a la espera: migración internacional, herencia y género en dos comunidades indígenas oaxaqueñas
Aquesta tesi es pregunta per què en unes zones d'Oaxaca (Mèxic) la migració permanent dels fills homes- els hereus preferents de la terra en el model mesoamericano- modifica els patrons de transmissió patrimonial per incloure a les filles; mentre que en altres àrees els homes, tot i l'absè...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/399534 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/399534 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | migració internacional herència Oaxaca migración internacional international migration inheritance Ciències socials i jurídiques 3 30 64 |
| Sumario: | Aquesta tesi es pregunta per què en unes zones d'Oaxaca (Mèxic) la migració permanent dels fills homes- els hereus preferents de la terra en el model mesoamericano- modifica els patrons de transmissió patrimonial per incloure a les filles; mentre que en altres àrees els homes, tot i l'absència, mantenen els privilegis hereditaris sobre el patrimoni familiar. A partir de dos estudis de cas en comunitats indígenes d'Oaxaca es mostra que les filles esdevenen hereves perquè poden suplir o complementar els seus germans en els quatre elements que convertien els fills en hereus legítims: la residència, la provisió, l'atenció i la representació davant la comunitat dels pares ancians. Això implica una nova definició social d'adultesa femenina basada en una major cooperació amb els pares i autonomia enfront del vincle matrimonial. D'altra banda, les dones en el paper de filles segueixen ocupant un lloc residual en la transmissió patrimonial, tot i l'absència dels seus germans homes, perquè encara en la distància les famílies transnacionals poden recompondre el sistema tradicional de transmissió patrimonial, basat en la cooperació preferent amb els fills; també, perquè les filles s'incorporen a elements menys valorats de la cooperació inter-generacional, com la cura. Tractar de contestar la pregunta d'investigació en contextos on la tinença de la terra és comunitària i està regida per sistemes normatius interns -usos i costums-comporta endinsar-se en debats vinculats a opcions diferents d'intervenció pública (tensions entre propietat privada i propietat social així com entre la llei i el costum), que han estat presos en compte i als quals s'ha intentat donar una resposta parcial. |
|---|