Victoria, nueva comedia escolar del siglo XVII del Colegio de San Ignacio de Lérida

Aquest estudi ofereix l’edició i interpretació d’una comèdia de finals del segle xvii trobada a l’Arxiu Municipal de Lleida. Amb el títol de Vitoria (Victòria), fou representada al Col·legi de Sant Ignasi d’aquesta ciutat, i hi podem observar les principals característiques de la comèdia barroca, en...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Rizos Jiménez, Carlos Ángel
Tipo de recurso: capítulo de libro
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)
Repositorio:Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
OAI Identifier:oai:recercat.cat:10459.1/467588
Acceso en línea:https://doi.org/10.3726/b21288
https://hdl.handle.net/10459.1/467588
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Comèdia escolar
Vitoria
Jesuïtes
Segle XVII
Josep Martínez
Joan Baptista Pujals
Descripción
Sumario:Aquest estudi ofereix l’edició i interpretació d’una comèdia de finals del segle xvii trobada a l’Arxiu Municipal de Lleida. Amb el títol de Vitoria (Victòria), fou representada al Col·legi de Sant Ignasi d’aquesta ciutat, i hi podem observar les principals característiques de la comèdia barroca, encara que adaptades als interessos d’una peça escolar. Escrita en castellà, presenta diferents passatges en un llatí macarrònic que buscaria la hilaritat dels estudiants, familiaritzats amb el llatí clàssic que aprenien a les classes d’acord amb el seu sistema educatiu, la ratio studiorum. Amb l’aparició de personatges al·legòrics, com als autos sacramentales, està estructurada en dos actes que trenquen amb el model de comèdia prescrit per Lope de Vega. Tot i que l’obra és anònima, s’arrisca l’atribució a dos possibles autors, tots dos jesuïtes, que van passar pel col·legi jesuític de Lleida durant aquells anys: el valencià Josep Martínez i el mallorquí Joan Baptista Pujals, i es presenten arguments que es desprenen del mateix text (complementats amb altres) per a inclinar la balança cap al segon.