Lògiques i espais projectuals d'una metròpoli, Barcelona 1976-1992
Entre 1976 i 1992 l'organització metropolitana ha produït un seguit de canvis estructurals que han transformat la relació entre les àrees centrals i els entorns metropolitans. El canvi de contingut dels «territoris geogràfics i morfològics», de les «peces estructurants» i «elements arterials» i...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 1997 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:23698 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/23698 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Espais il·locals de la metròpoli Model tradicional metropolità Ciutat difusa Distribució territorial Territoris reals Territoris virtuals Territoris invariants Territoris primaris Territoris derivats Territoris identificables Territoris amorfs Territoris geogràfics Territoris morfològics Espais incerts Rondes, nodes Xarxes ferroviàries Paisatge urbanístic Singularitats |
| Sumario: | Entre 1976 i 1992 l'organització metropolitana ha produït un seguit de canvis estructurals que han transformat la relació entre les àrees centrals i els entorns metropolitans. El canvi de contingut dels «territoris geogràfics i morfològics», de les «peces estructurants» i «elements arterials» i dels «espais incerts», ha articulat un sistema territorial obert on s'ha produït tant l'ocupació dels buits intermunicipals com el creixement difós en el territori. Aquesta situació imposa reorientacions pel que fa a les lògiques projectuals. D'una banda, posant més l'èmfasi sobre els procediments metodològics que sobre les solucions tancades. Són les lògiques d'ordre projectual, discursives i processuals. D'una altra, contemplant nous aparells conceptuals i nous recursos de projecte per explorar una forma que ja no és urbana però que tampoc no és rural. Apareixen així espais projectuals a escala metropolitana: els «espais il·locals», temes sense materialització física clara que s'han d'entendre com a espais de projecte; els «espais identificats», geogràfics, morfològics i peces estructurants del territori; els «espais expectants o latents», escenaris de la nova arquitectura metropolitana. |
|---|