Les propostes d'Ildefons Cerdà, 1854-1875: l'expressió urbanística i territorial d'un projecte de modernització
Ildefons Cerdà (1815-1876) va elaborar la Teoría General de la Urbanización (1867), obra instauradora de la disciplina urbanística. El seu projecte es basava en la convicció que era necessari construir ciutats adaptades a les noves condicions higièniques i de transport. Per portar-ho a terme, era ne...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2008 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/15877 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/15877 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cerdá, Ildefonso, 1815-1876 Cerdà, Ildefons, 1815-1876 Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Projecte urbà Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Urbanistes |
| Sumario: | Ildefons Cerdà (1815-1876) va elaborar la Teoría General de la Urbanización (1867), obra instauradora de la disciplina urbanística. El seu projecte es basava en la convicció que era necessari construir ciutats adaptades a les noves condicions higièniques i de transport. Per portar-ho a terme, era necessari construir un nou instrumental adequat a aquesta transformació territorial. En el marc d’un entorn polític i tècnic favorable, associat a la revolució liberal, Cerdà va ser capaç d’imposar el projecte de reforma i eixample de Barcelona de 1859, instrument de referència per a la construcció de la ciutat durant gairebé un segle (1860-1953). Aquest escrit té dos objectius: situar Cerdà en el context de modernització inspirador de la seva obra i explicitar els instruments urbanístics que va aportar i que són crucials per entendre el triomf del seu projecte, amb la generació de la forma de creixement urbà coneguda com “eixample” i la instauració de la disciplina urbanística moderna. |
|---|