Clústers a Seül. Un canvi de paradigma en el planejament de polígons residencials

Aquest article analitza un model innovador d’habitatge massiu desenvolupat a Seül durant els anys vuitanta mitjançant el planejament basat en clústers. A partir de dos casos d’estudi —els Asian Athletics Village Apartments (1986) i els Olympic Village Apartments (1988)—, s’examina com aquests projec...

Full description

Bibliographic Details
Author: Brossa Balcells, Marc
Format: article
Publication Date:2025
Country:España
Institution:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repository:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Language:Catalan
OAI Identifier:oai:dnet:upcommonspor::9fb26dec96d9682b96f163ae0aac21b3
Online Access:https://hdl.handle.net/2117/460018
https://dx.doi.org/10.5821/qru.13713
Access Level:Open access
Keyword:Housing -- Corea del Sud -- Seoul
Habitatge massiu
Clústers residencials
Unitat de barri
Seül
Mass housing
Residential clusters
Neighborhood unit
Seou
Habitatge -- Corea del Sud -- Seül
Sistemes productius locals -- Corea del Sud -- Seül
Seül (Corea del Sud)
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme
Description
Summary:Aquest article analitza un model innovador d’habitatge massiu desenvolupat a Seül durant els anys vuitanta mitjançant el planejament basat en clústers. A partir de dos casos d’estudi —els Asian Athletics Village Apartments (1986) i els Olympic Village Apartments (1988)—, s’examina com aquests projectes de gran escala van oferir una alternativa a l’ordenació predominant basada en el paradigma modernista del zeilenbau, introduint una nova lògica espacial centrada en la comunitat, la jerarquia d’espais públics i la reinterpretació de formes urbanes tradicionals coreanes. La recerca es fonamenta en una anàlisi morfològica basada en el redibuixat detallat dels conjunts. Els resultats revelen que el planejament amb clústers va permetre crear entorns residencials cohesionats, que afavorien la interacció social, integraven circulacions diferenciades i oferien diversitat tipològica i espais lliures de qualitat. Aquestes experiències demostren que l’habitatge massiu d’alta densitat pot fomentar la vida comunitària tot responent a condicions locals. L’article argumenta que aquests precedents aporten lliçons valuoses per al debat contemporani sobre l’habitatge, especialment en el context actual de crisi d’assequibilitat, i defensa la necessitat de recuperar el compromís públic amb l’habitatge col·lectiu per avançar cap a ciutats més justes i sostenibles.