Clústers a Seül. Un canvi de paradigma en el planejament de polígons residencials
Aquest article analitza un model innovador d’habitatge massiu desenvolupat a Seül durant els anys vuitanta mitjançant el planejament basat en clústers. A partir de dos casos d’estudi —els Asian Athletics Village Apartments (1986) i els Olympic Village Apartments (1988)—, s’examina com aquests projec...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | article |
| Publication Date: | 2025 |
| Country: | España |
| Institution: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repository: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Language: | Catalan |
| OAI Identifier: | oai:dnet:upcommonspor::9fb26dec96d9682b96f163ae0aac21b3 |
| Online Access: | https://hdl.handle.net/2117/460018 https://dx.doi.org/10.5821/qru.13713 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Housing -- Corea del Sud -- Seoul Habitatge massiu Clústers residencials Unitat de barri Seül Mass housing Residential clusters Neighborhood unit Seou Habitatge -- Corea del Sud -- Seül Sistemes productius locals -- Corea del Sud -- Seül Seül (Corea del Sud) Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme |
| Summary: | Aquest article analitza un model innovador d’habitatge massiu desenvolupat a Seül durant els anys vuitanta mitjançant el planejament basat en clústers. A partir de dos casos d’estudi —els Asian Athletics Village Apartments (1986) i els Olympic Village Apartments (1988)—, s’examina com aquests projectes de gran escala van oferir una alternativa a l’ordenació predominant basada en el paradigma modernista del zeilenbau, introduint una nova lògica espacial centrada en la comunitat, la jerarquia d’espais públics i la reinterpretació de formes urbanes tradicionals coreanes. La recerca es fonamenta en una anàlisi morfològica basada en el redibuixat detallat dels conjunts. Els resultats revelen que el planejament amb clústers va permetre crear entorns residencials cohesionats, que afavorien la interacció social, integraven circulacions diferenciades i oferien diversitat tipològica i espais lliures de qualitat. Aquestes experiències demostren que l’habitatge massiu d’alta densitat pot fomentar la vida comunitària tot responent a condicions locals. L’article argumenta que aquests precedents aporten lliçons valuoses per al debat contemporani sobre l’habitatge, especialment en el context actual de crisi d’assequibilitat, i defensa la necessitat de recuperar el compromís públic amb l’habitatge col·lectiu per avançar cap a ciutats més justes i sostenibles. |
|---|