Trust alignment and adaptation
En els sistemes multiagent els models de confiança són una eina important perquè les interaccions entre agents siguin efectives. Ara bé, la confiança és una noció inherentment subjectiva, i per això els agents necessiten informació addicional per poder comunicar les avaluacions de confiança. Aquesta...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2012 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:103658 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/103658 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Sistemes multiagent (Informàtica) Agents intel·ligents (Programes d'ordinador) |
| Sumario: | En els sistemes multiagent els models de confiança són una eina important perquè les interaccions entre agents siguin efectives. Ara bé, la confiança és una noció inherentment subjectiva, i per això els agents necessiten informació addicional per poder comunicar les avaluacions de confiança. Aquesta tesi doctoral se centra en dos mètodes per comunicar la confiança: l'alineament de la confiança i l'adaptació de la confiança. En el primer mètode, el problema de la comunicació de la confiança es modela com un problema d'alineament. Mostrem que les solucions actuals basades en ontologies comunes o en l'alineament d'ontologies generen problemes addicionals. Per això proposem com a alternativa alinear la confiança, basant-nos en les interaccions que dos agents comparteixen per tal d'aprendre un alineament. Fent servir el marc matemàtic de la teoria de canals formalitzem com les avaluacions subjectives de dos agents sobre la confiança es relacionen a través de les interaccions que fonamenten aquestes avaluacions. Com que els agents no poden accedir a les avaluacions de confiança dels altres, cal establir una comunicació. Especifiquem la rellevància i la consistència com a propietats necessàries per a aquesta comunicació. L'agent receptor de la confiança comunicada pot generalitzar els missatges fent servir la θ-subsumció, el que duu a un model predictiu que permet a un agent traduir futures comunicacions rebudes del mateix agent emissor. Mostrem aquest procés d'alineament a la pràctica fent servir TILDE, un algorisme de regressió de primer ordre, per tal d'aprendre un alineament. També il·lustrem la seva aplicació en un escenari d'exemple. De forma empírica demostrem: (1) que la dificultat d'aprendre un alineament depèn de la complexitat relativa dels diversos models de confiança; (2) que el nostre mètode millora altres mètodes existents d'alineament de la confiança; i (3) que el nostre mètode funciona bé sota condicions d'engany. El segon mètode per comunicar la confiança es basa en permetre que els agents raonin sobre llurs models de confiança i que personalitzin les comunicacions per adaptar-se millor a les necessitats d'un altre agent. Els mètodes actuals no permeten la suficient introspecció o adaptació del models de confiança. Per això presentem AdaptTrust, un mètode per incorporar un model computacional de confiança a l'arquitectura cognitiva d'un agent. En AdapTrust les creences i els objectius d'un agent influencien les prioritats entre aquells factors que són importants per a la computació de la confiança. Aquests al seu torn defineixen els valors dels paràmetres del model de confiança, i així l'agent pot dur a terme canvis en el seu model computacional de confiança a base de raonar sobre les seves creences i objectius. D'aquesta manera és capaç de modificar proactivament el seu model i produir avaluacions de confiança que millor s'adaptin a les seves necessitats actuals. Donem una formalització declarativa d'aquest sistema integrant-lo en una representació ⎯ fonamentada en un sistema multicontext ⎯ d'una arquitectura d'agent basada en creences, desitjos i intencions (BDI). També mostrem com amb el nostre marc es poden incorporar tres dels actuals models de confiança en el sistema de raonament d'un agent. Finalment fem servir AdapTrust en un marc d'argumentació que permet als agents construir una justificació per a llurs avaluacions de confiança. A través d'aquest marc els agents justifiquen les seves avaluacions segons unes prioritats entre factors, les quals al seu torn són justificades per les creences i objectius dels agents. Aquestes justificacions es poden comunicar a altres agents a través d'un diàleg formal. Així un agent, a base d'argumentar i raonar sobre les prioritats d'un altre agent, pot adaptar el seu model de confiança per oferir-li una recomanació de confiança personalitzada. Aquest sistema l'hem comprovat empíricament i hem vist que millora els actuals sistemes que permeten argumentar sobre avaluacions de confiança. |
|---|