Marcadores de resucitación del paciente politraumático
INTRODUCCIÓ El politraumatisme representa la primera causa de mort a nivell mundial en la població entre 5 i 29 anys, essent el xoc hemorràgic la primera causa de mort evitable en aquests pacients. El xoc implica un aport insuficient de sang oxigenada als teixits que dóna lloc a hipòxia cel·lular. I...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:257747 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/257747 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Politrauma Trauma Ressuscitació Resucitación Resuscitation Xoc Shock Ciències de la Salut |
| Resumo: | INTRODUCCIÓ El politraumatisme representa la primera causa de mort a nivell mundial en la població entre 5 i 29 anys, essent el xoc hemorràgic la primera causa de mort evitable en aquests pacients. El xoc implica un aport insuficient de sang oxigenada als teixits que dóna lloc a hipòxia cel·lular. Inicialment això indueix una lesió cel·lular reversible deguda a la isquèmia que, si no es corregeix a temps, evoluciona en una lesió cel·lular irreversible que pot progressat a dany orgànic permanent i fracàs orgànic. Tot i existir múltiples marcadors descrits del xoc, actualment no hi ha un gold estàndar de la perfusió tissular que es pugui emprar com a guia de la correcta ressuscitació dels pacients politraumàtics. HIPÒTESI I OBJECTIU La hipòtesi de l'estudi consisteix en que existeixen marcadors capaços de predir l'evolució clínica i hemodinàmica dels pacients politraumàtics. L'objectiu principal és conèixer la correlació de diferents marcadors amb la mortalitat. Els objectius secundaris principals inclouen la relació dels marcadors amb el xoc ocult en pacients hemodinàmicament normals i l'hemorràgia persistent en pacients hemodinàmicament inestables. DISENY DE L'ESTUDI Estudi epidemiològic, observacional i prospectiu amb desenvolupament unicèntric. Inclou els pacients politraumàtics atesos a l' Hospital Parc Taulí de Sabadell que compleixen criteris d'activació amb codi politrauma prioritat 0 i 1 prehospitalàriament. S'analitzen els diferents marcadors de ressuscitació seleccionats en tres moments temporals: a la primera, a la vuitena i a les 24 hores d'atenció hospitalària. Els marcadors analitzats inclouen: la freqüència cardíaca, la tensió arterial sistòlica, el Shock Index, l'Índex ROPE, la hemoglobina, el lactat, l'excés de base, el pèptid natriurètic atrial, la saturació regional d'oxigen analitzada mitjançant Near-infrared spectroscopy (NIRS) i la coagulopatia diagnosticada mitjançant tests viscoelàstics (ROTEM®). Les variables resultat utilitzades son: la mortalitat, la necessitat de transfusió sanguínia, la necessitat de drogues vasoactives i la necessitat de cirurgia o angioembolització per control del sagnat. RESULTATS En relació a la mortalitat, presenten una relació estadísticament significativa en la primera hora d'atenció hospitalària: la tensió arterial sistòlica, l'hemoglobina, el lactat, l'excés de base i la coagulopatia per ROTEM®. A les 8 hores només presenta una relació estadísticament significativa la coagulopatia per ROTEM®. Finalment, a les 24 hores d'atenció, presenten una relació estadísticament significativa amb la mortalitat el lactat, l'excés de base i la coagulopatia per ROTEM®. Un cop s'han dut a terme les mesures de ressuscitació inicial, a les 8 hores d'atenció hospitalària, els pacients es poden trobar amb constant vitals normalitzades o patològiques. En pacients hemodinàmicament normals, només la saturació regional d'oxigen mesurada mitjançant NIRS, i més concretament si s'acompanya d'un test d'oclusió vascular (TOV), es capaç de diferenciar i detectar els pacients que presenten un xoc ocult. En canvi, en pacients hemodinàmicament inestables, la freqüència cardíaca, l'hemoglobina, el lactat, l'excés de base i la coagulopatia mesurada mitjançant ROTEM® son capaços de diferenciar entre hemorràgia persistent i resposta inflamatòria al traumatisme. CONCLUSIONS Els marcadors relacionats amb la mortalitat inclouen la tensió arterial sistòlica, l'hemoglobina, el lactat, l'excés de base i la coagulopatia per ROTEM®. En pacients hemodinàmicament normals només es relacionen amb el xoc ocult les variables derivades del NIRS al realitzar un TOV, que inclouen el Delta-down, el Delta-up i la saturació tissular mínima. En pacients hemodinàmicament inestables només es relacionen amb l'hemorràgia persistent la freqüència cardíaca, l'hemoglobina, el lactat, l'excés de base i la coagulopatia mesurada mitjançant ROTEM®. |
|---|