La parella heterosexual a l'espai públic. Escenes de reproducció patriarcal a la vida quotidiana
Aquesta recerca té com a objectiu realitzar una anàlisi de la configuració de la parella heterosexual a principis del segle XXI. En l'escenari d'hegemonia feminista discursiva en el qual estem immerses, aquesta anàlisi cobra especial rellevància, ja que les rela-cions sexoafectives, les cu...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:281155 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/281155 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Parella heterosexual Pareja heterosexual Heterosexual couple Subjectivitat Subjetividad Subjectivity Gènere Género Gender Ciències Socials |
| Sumario: | Aquesta recerca té com a objectiu realitzar una anàlisi de la configuració de la parella heterosexual a principis del segle XXI. En l'escenari d'hegemonia feminista discursiva en el qual estem immerses, aquesta anàlisi cobra especial rellevància, ja que les rela-cions sexoafectives, les cures, els afectes i les emocions; es continuen construint, enca-ra majoritàriament, a través de pràctiques tradicionals i normatives. Plantejo un acostament etnogràfic a les maneres de viure i pensar el gènere en la pa-rella heterosexual, per comprendre com actua i es reprodueix el gènere en el si d'a-questes relacions. Partint de la base que la parella heterosexual és un dispositiu de poder que reprodueix desigualtats, que es comença a posar en qüestió, però que se sosté en fèrries asimetries i desigualtats de gènere. L'acostament etnogràfic m'ha permès observar tot allò que passa desapercebut en la quotidianitat i que configura l'experiència de ser parella. L'escriptura etnogràfica - una escriptura, analítica, reflexiva i amb tocs autoetnogràfics - ha conformat mètode i resultat. He elaborat un relat etnogràfic per a cadascuna de les parelles participants, on podem veure com les parelles actuen les emocions, els afectes, els rituals, i habiten els temps i els espais compartits. Veiem també com donen i reben cura en el si de la parella, i què succeeix quan aquesta institució s'amplia, i es viu en el marc de la famí-lia nuclear. La quotidianitat, com a mirada i com a espai de coneixement, és un escenari privilegi-at per comprendre i posar el focus a alguns nusos dels feminismes contemporanis. Així, els relats etnogràfics, construïts en els espais públics, són reflex de les tensions, les contradiccions i els malestars que sorgeixen en relació amb l'equilibri entre els discursos sobre el gènere i les pràctiques quotidianes. Habitant uns escenaris pels quals circula el gènere de manera persistent i uns temps rotundament marcats pels sistemes patriarcal i capitalista. Les escenes de cura són paradigma de les actuacions del gènere, així com dels movi-ments i canvis que estan succeint en la construcció de noves subjectivitats. Més iguali-tàries i fluides, però, alhora, repletes de contradiccions. Les estratègies i tàctiques utilitzades per les parelles per justificar, canviar o subvertir el sistema patriarcal, que encotilla i limita les pràctiques quotidianes, genera petits moviments, que reprodueixen els desequilibris entre la masculinitat i la feminitat. Malgrat això, hem de pensar la parella i la família com a espais d'oportunitat on assa-jar el gènere. Espais que, a través de les petites transgressions quotidianes, obren ca-mins per suggerir canvis en les estructures patriarcals, malgrat les dificultats i els cos-tos que això comporta. Perquè investigar la parella heterosexual, no solament qüestiona aquesta institució, sinó que obre un qüestionament al sistema capitalista que se sosté en aquest model. Qüestiona el model d'amor romàntic i les seves implicacions en les violències masclis-tes, i qüestiona també les bases patriarcals sobre les quals se sosté el model de família i els models de criança. La parella normativa evidència l'heterocentrisme com a sis-tema, i posa en joc tota l'estructura sobre la qual se sosté el dispositiu de la parella heterosexual, obrint així possibilitats d'actuació en diferents àmbits, des d'una posició contextual, situada i feminista. |
|---|