Els santuaris cristians: fars per a la pau en la societat actual
Avui el món no es pot entendre si no és des del concepte d'interdependència. El món s'ha fet petit però l'home no s'ha fet gran. L'acció col·lectiva està animada per una visió esquifida. Panikkar fou un dels grans filòsofs que defensà el concepte d'interdependència: no...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Recursos: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10256/24284 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10256/24284 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Santuaris Shrines Turisme religiós Religious tourism Pau (Filosofia) Peace (Philosophy) |
| Resumo: | Avui el món no es pot entendre si no és des del concepte d'interdependència. El món s'ha fet petit però l'home no s'ha fet gran. L'acció col·lectiva està animada per una visió esquifida. Panikkar fou un dels grans filòsofs que defensà el concepte d'interdependència: no hi ha res que estigui del tot separat, les dualitats no existeixen. Qüestions com l'espiritualitat o la recerca del sagrat tampoc haurien de ser fenòmens separats o allunyats de la resta d'àmbits quotidians. Un dels conceptes que pot ajudar a comprendre aquesta interconnexió és el concepte de pau, que avui dia és un concepte àmpliament utilitzat però sovint mal entès. La unesco estableix que la seva missió és la defensa dels drets humans i dels drets dels pobles i de les cultures, i té com a tasca construir la pau mitjançant l'educació, la cultura, les ciències naturals i socials i la comunicació.1 Però ¿com es construeix la pau? La pau s'ha d'entendre des d'una perspectiva integradora i transformadora i ha de tenir una visió holística de la realitat. La pau no és viure sense conflictes: tenir conflictes és natural en l'ésser humà. El que no és natural és l'absència de justícia i del compromís individual. La pau té tres dimensions fonamentals: en la relació pacífica, harmònica, de l'home amb si mateix i amb els altres; en la relació a l'interior dels grups i entre grups o institucions, pobles i estats (en l'àmbit de les estructures socials), i en la relació harmònica de l'home amb la naturalesa. Es pot parlar d'una dimensió personal, social i ambiental-natural.2 Els santuaris són també espais privilegiats de pau i cal que ens hi acostem des d'aquesta visió. En aquest text centrarem l'atenció en els santuaris cristians rurals, tot i que alguns dels aspectes que tractarem són extrapolables als santuaris urbans i fins i tot a santuaris d'altres tradicions religioses |
|---|