Cerca i identificació de nous biomarcadors de fibrosi hepàtica per mitjà de tècniques proteòmiques
[cat] La detecció precoç de fibrosi hepàtica és de gran rellevància per al diagnòstic i el tractament dels pacients amb una malaltia hepàtica crònica. Actualment, s'utilitzen diversos procediments per a la seva estadificació. No obstant això, aquests mètodes poden comportar complicacions clíniq...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/112231 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/112231 http://hdl.handle.net/10803/403807 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Marcadors bioquímics Proteòmica Fetge Malalties del fetge Biochemical markers Proteomics Liver Liver diseases |
| Sumario: | [cat] La detecció precoç de fibrosi hepàtica és de gran rellevància per al diagnòstic i el tractament dels pacients amb una malaltia hepàtica crònica. Actualment, s'utilitzen diversos procediments per a la seva estadificació. No obstant això, aquests mètodes poden comportar complicacions clíniques i/o presentar incertesa diagnòstica principalment en les primeres etapes de la malaltia. En aquest context, el primer estudi de la present tesi doctoral va ser dissenyat per revelar nous biomarcadors no invasius de fibrosi hepàtica en un model in vivo d'inducció a fibrosi i cirrosi mitjançant la inhalació crònica de CCl4. Es van analitzar 94 mostres de sèrum de rates Wistar adultes amb diferents graus de fibrosi hepàtica i 36 rates control. En primer lloc, les mostres de sèrum procedents de 18 rates tractades amb CCl4 es van agrupar en tres conjunts diferents en funció de la gravetat del dany hepàtic i el proteoma sèric es va identificar mitjançant cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses en tàndem i lliure de marcatge (label-free LC-MS/MS). A més a més, es van analitzar tres mostres de sèrum obtingudes de la combinació de 16 rates Wistar control. En base a les dades proteòmiques obtingudes, es va realitzar una anàlisi multivariant que va mostrar tres principals vies de senyalització cel·lular alterades en la fibrosi. En estadis cirròtics, es van detectar més desequilibris biològics, així com alteracions multiorgàniques. De les múltiples proteïnes alterades, es va seleccionar l’hemopexina i SIPA1L1 (signal-induced proliferation-associated 1-like 1) com a potencials marcadors sèrics de fibrogènesi hepàtica. Els resultats van ser validats per ELISA en un grup independent de 76 rates fibròtiques/cirròtiques i 20 controls, que van confirmar SIPA1L1 com un potencial biomarcador no invasiu de fibrosi hepàtica. En concret, SIPA1L1 va mostrar una clara disminució en les mostres de sèrum de rates fibròtiques i cirròtiques, així com una gran precisió per identificar estadis primerencs de la malaltia. En conclusió, l'anàlisi proteòmic de mostres sèriques de rates tractades amb CCl4 ha permès la identificació de SIPA1L1 com un marcador no invasiu de fibrosi hepàtica primerenca. El segon estudi es va dissenyar per identificar nous biomarcadors no invasius de fibrosi hepàtica, en un context clínic on el procés fibrogènic es produeix de forma més accelerada: en pacients amb VHC positiu i que es van sotmetre a un trasplantament de fetge (LT). En concret, es van analitzar mostres sèriques de 93 pacients LT amb recidiva del VHC, 41 pacients fibròtics de diferents etiologies no trasplantats i amb un estadi fibròtic F≥1 i, com a grup control, 9 pacients sense recurrència del VHC que van rebre tractament antiviral abans del LT. Finalment, també es va analitzar la sang obtinguda de 16 subjectes sans. Les mostres de sèrum van ser fraccionades per cromatografia d'intercanvi iònic i el seu perfil proteòmic es va analitzar per SELDI-TOF MS. La separació del pèptid d'interès es va realitzar per cromatografia d'intercanvi iònic i electroforesi en gel, seguida de la identificació per espectrometria de masses en tàndem. Es van observar diferències marcades entre el perfil proteic sèric dels pacients LT que van presentar recurrència primerenca de fibrosi i els no recurrents (grup control). De totes elles, l'elevada intensitat que presentava el pic proteic de m/z 5.905 va ser la característica més distintiva dels pacients LT no recurrents. No obstant això, el mateix pic amb prou feines es va detectar en pacients LT recurrents. Aquestes diferències també es van observar en comparar mostres sèriques de subjectes sans amb mostres de pacients fibròtics no trasplantats, fet que indica que els resultats obtinguts no estaven relacionats amb la infecció del VHC o el trasplantament hepàtic. Mitjançant l'ús d'espectrometria de masses en tàndem, es va identificar el pic de m/z 5.905 com un fragment C-terminal de la cadena α de fibrinogen. Els experiments amb cultius cel·lulars van demostrar que TGF-β reduïa l'expressió de mRNA de la cadena α del fibrinogen així com la intensitat del pic proteic en les cèl·lules HepG2, el que suggereix que l'activitat de TGF-β regula els nivells circulants d'aquest fragment . En conclusió, es va identificar un fragment C-terminal de la cadena α del fibrinogen, de 5,9 kDa, com un biomarcador sèric precoç dels processos fibrogènics en pacients amb malaltia hepàtica. |
|---|